Robert's profileRoberianes SolamenTPhotosBlogListsMore  |  Tools Help |
|
|
August 13 EXIT5-10-2008 EXIT La realització o l'exit no es tant una consecució d'una gran fita sinó una actitud, es pot vincular a la consecució digna de cualsevol etapa de la vida, el soport d'una malaltia la continuitat de la nostra exictència, la bona cualitat de la nostra vida. Hi ha qui va dir, que quan perdem coses esencials a la vida , ens refugiem en l'exit, es doncs molt més important la consecució de l'afecte de l'estimació dels qui ens envolten. Molts coincideixen però a remarcar que el fet d'asolir l'exit te com a base principal la perseverança. Exit és: Guanyar-se el respecte dels inteligents i l'amor dels nens. Valorar la bellesa de la natura i de tot el que ens envolta. Cercar i fomentar el millor dels altres. Donar el regal d'un mateix als altres sense demanar res a canvi doncs es donant com revem. Tenir esperança fins i tot en temps de desesperació, perque mentre hi ha esperança hi ha vida.Estimar i esser estimat. Ser entès i entendre, saber qeu algú ha estat una mica més feliç perque tu has viscut. Extret del programa l'Ofici de viure de Catalunya radio
11-9-2008 5's Tots ens pasem la vida cercant allò tan anomenat, la felicitat la meva fa temps que ha aparegut, i es relativament simple, l'altre dia em va apareixer en mig d'una conversa amb un company de feina,per a mi la meva felicitat es la dels meus essers estimats. És tan simple com lluitar pels obgectius que un te a la vida en tots els hambits, i asolir-los, perque els obgectius s'asoleixen,només es cuestió de temps , ganes i esforç, i totes les situacions i obstàcles son superables,si algú vol aconseguir una cosa RES NI NIGÚ POT IMPEDIR-HO. Recentment he tornat a pujar a un castell ,ja en van tres enguany sense pecar de sobèrvia m'atreveixo a dir que he esdevingut un exemple a seguir, com en tot a la vida la consecucio d'aquesta gran fita personal per a mi ha tingut un component de sort i de idoneitat del moment ,però la raó principal de l'èxit ha estat la meva "malatissa " perseverança. Aquesta perseverança ara més que mai la vull seguir aplicant en la resta dels aspectes de la meva vida, si analitzo els darrers mesos, només puc acavar concloent que sóc feliç, no haAquesta perseverança ara més que mai la vull seguir aplicant en la resta dels aspectes de la meva vida, si analitzo els darrers mesos, només puc acavar concloent que sóc feliç, no han estat pocs els obstàcles , disgustos i mals moments que he pasat, però m'hi he anat sobreposant indefectiblement , i res em fa sospitar que no podré seguir-ho fent en el futur,potser un determinat molt important ha estat l'augment progresiu d'autoestima,que llluny del narcisisme m'ha empès inexhorablement endavant, aquesta metamorfosi es la que vull per a tots els qui m'estimo i lluitaré per la seva consecució com si fos la meva mateixa,doncs tal com he dit, se que revertirà tanmateix en la meva pròpia FELICITAT.
25-8-2008 Plata ? Jamas una derrota tuvo el savor de gloria de la que hoy sufrió la selección española de baloncesto.
16-8-2008 Felicidades Hace poco asistí al enlace de una prima mía por la que profeso un gran afecto,
y tal como suelo hacer en estos casos, aprovecho la ocasión para mostrar mi felicidad escribiendo algunas frases capaces de arrancar a la nerviosa pareja una buena carcajada:
En este día tan importante
unas letras os envío
para con ese vuestro, natural brío
empujaros con toda mi alma hacia delante
Es vuestra felicidad
la que de todo corazón os deseo,
también de mi propiedad,
puesto que habiéndoos conocido
y siendo David tan bien parecido,
"sin un pelo de tonto el tío"
y siendo Sandra esa personilla que
como del caserío, de todo corazón me fio,
sé que el futuro que os espera...
"qué obstaculo no va a superar esa guerrera"...
será para mi una inagotable fuente de alegrías
pues es mi sentimiento, que con seguridad certera
me mantendréis al quite de vuestras correrías
en Madrid Pontevedra Pamplona o donde quiera
que dios os tenga el uno del otro a la vera.
Aupa esas ñapas y grúas
y aupa esa, para mí la mejor enfermera
y que todos podamos ver de vuestra unión
madurar los frutos, hasta el final de nuestros días.
14-8-2008 Cita del Blog de Su CARTA DE DESPEDIDA June 29 Conjunció d'astres29-6-2008 Conjunció d'Astres
Ahir com fa poc algú de tronc va dir, hi va haver conjunció d'astres:
Les estrelles els planetes, els satèl.lits ,asteroides,cometes...i potser tots els electrons o ents dotats amb massa i capaços d'ésser afectats per les lleis gravitacionals dictades ara ja fa segles per Galileu Galilei, es van unir, i vaig pujar en un 4d7 que es va descarregar amb èxit.
Com m'ha passat altres cops, no vaig poder viure el moment amb la intensitat que havia somiat, somiat? si SOMIAT, HAVIA SOMIAT AMB AQUEST DIA, com altres vegades he comentat, la meva motivació principal en el món dels castells és l'afany de superació, n'hi ha d'altres. La bonomia de la meva colla l'esperit de grup, de germanor..que no he trobat enlloc més, pero aquest, l'afany de superació ha estat el que m'ha fet ésser perseverant i cabut com mai ho he estat amb gairebé res a la vida ,aquest escrit és però, sobretot per agraïr els esforços patiments, discussions i vés a saber què més que han fet i tingut els membres de l'actual tècnica i de l'anterior per ajudar-me a aconseguir aquest objectiu cabdal a la meva vida EL MEU MÉS PROFUND I SINCER AGRAÏMENT.
Ha costat molt arribar fins aquí,prometo però continuar treballant i com en TOT a la vida, sentimental, familiar, laboral.. i sobretot en els darrers temps, enfortir la meva perseverança en tot el que em fa respirar i ésser feliç, doncs la meva lluita seguirà estant a no defraudar NINGÚ de tanta gent que ha cregut i creu en mi, i en aquest fet sé que hi mantindré el meu benestar.
1-6-2008 Terç?
L'altre dia a St Celoni, vaig pujar dalt d'un castell, era tan sols un 4de6 net, sense l'ajut de la pinya, va ser emocionant, evidentement va sortir molt millor que als assajos, assajos!!!, massa assajos per una tant minsa recompensa, però bé, espero que aviat en vinguin d'altres, doncs seguiré treballant i millorant, tot i que estic força satisfet del nivell que ja he assolit.
22-5-2008 Torna
Avui se m'ha acudit rellegir el que he estat escribint els darrers temps. M'adono que les coses a la vida tornen, hi ha frases que il·lustren el que vull dir:
Quien siembra vientos cosecha tempestades.
Les bones persones són com els núvols, recullen per després repartir.
M'adono que el que vaig escriure fa uns mesos torna un cop rere un altre ,però del que estic segur, és la meva perseverança a mantenir el meu esperit , i mica en mica m'ha anat donant tot un seguit de coses que eren el que jo volia per a la meva vida,i que déu sap que mereixia, he trobat algú disposat a fer acamí al meu costat, i el camí que duem recorregut de moment promet moltíssim i ha aconseguit fer-me sentir molt feliç.
No tot han sigut flors i violes els darrers molt importants, ha deixat de funcionar, afectat per la caiguda com si d'un castell es tractés de tot el món inmobiliari, l'empresa on treballava va tenir un mal comportament envers jo, sobretot en el mode de dirigir-se a mi per reajustar les coses, però fins i tot en aquesta negativa situació, el meu esperit es manté alt, sorpenentment em segueixen ocurrent coses que semblen escrites, o predestinades: l'altre dia un vell amic de cop em va aturar i em va deixar anar...-Vols venir a treballar amb mi?-, ja he fet una entrevista, i encara no sé si definitivament això serà posible, així ho espero, però el que em deixa astorat és el mode en com les coses van arribant a la meva vida com si jo mateix n'hagués escrit el guió. Per això sé que aquesta època actual en la qual no tinc una feina estable, és aixó, tan sols una etapa , i no tinc cap mena de dubte que aviat tornaré a treballar, i que la nova feina serà millor que l'anterior.
10-5-2008 Català de 2ª II
La darrera setmana, en guanyar el Madrid la present lliga, es va encetar en una llista de correu de la que formo part, una àrdua discussió sobre el dret que tenen certs seguidors a expresar la seva alegria trobant-se tant lluny de la blanca ciutat.
Alguns s'exaltaven enormement donant a entendre que els ho prohibirien si poguessin, aquesta és la meva aportació que per raons que desconec mai va arrivar a la llista,:
De fa uns dies vinc llegint diferents opinions sobre aquest "important" tema, i no m'he pogut estar de dir la meva, cert , no es bo de barrejar la política amb res , però senyors meus, on no hi ha la política al món dels adults?
El cert és que sí, hi ha un sentiment d'odi respecte la gran majoria, (sí ja, no generalitzem.)......dels seguidors de certs clubs, no tansols el madrid, capa la catalanitat , jo com a mínim no he sentit mai dir: ala madrid en el context d'una frase pronunciada en català, sinó que ineludiblement l'he sentit en castellanoparlants,i b aquí va una part de la meva argumentació, potser ens hauríem de preguntar perquè el tenen aquest odi i aquest rebuig, perquè se senten units a l'equip que representa una ciutat tan allunyada de nosaltres, social política, cultural i geogràficament?? Es tracta únicament d'un símbol crec jo, sovint a l'hora d'esmorzar xerro amb companys de feina , i m'he adonat curiosament que els mateixos que defensen tant el color blanc, se senten també maltractats per la catalanitat. Explicaven per exemple l'altre dia, el cas d'una nena, a qui al cole li van fer repetir un treball de ciències naturals, simplement pel fet que era escrit en castellà, no puc donar més dades, només que probablement això va succeïr a una escola de Mollet, siiiiiiiiii ja sé que algú dirà....vaja ja hi tornem a ser amb les llegendes urbanes, no hi crec, jo prefereixo creure en les antigues dites , i n'hi ha una que diu...: Cuando el río suena agua lleva, i és que són, la veritat, diversos els casos similars que conec on s'han trepitjat els drets de qui no parla català, de vegades penso que qui tant parla del feixisme com l'enemic (MORT FA MÉS DE 30 ANYS), potser alhora el que està fent és un feixisme invertit, com és que cap castellanoparlant pugui venir a estudiar aquí, sense apendre abans el català, si no ve a estudiar filologia precisament?, com és que si algú vol posar el nom del seu nou local en castellà, però a Catalunya es troba amb traves administratives i/o multes? com és que a tv3 diuen que l'equip que quedarà segon a la lliga es el Vilareal, i no el Villareal, que no recordem el que va costar que tothom digues LLeida en comtes de Lérida o Girona per Gerona?....... potser és contra aixó cap a el que senten rebuig i potser és per això que diuen no sentir-se catalans tot i ser tant nascuts aquí com jo mateix . Potser és que tal com em va passar a mi ,ells també s'han trobat un bon dia, un tal Pou o un Sorrives o vés a saber... ,que els va deixar anar: que ells mai serien tan catalans com d'altres pel simple fet que el seu cognom és Rodríguez o López o Montilla....... sí si no m'ho invento, això encara ocorre . Per tant, potser el que hauríem de preguntar-nos és per què tenen aquest odi cap a el catalanisme, i no enfurismar-nos perquè en dies de victòria del madrid, se sentin forts i l'expressin més que mai. M'agradaria deixar clar que no comparteixo el seu sentiment, ans al contrari, però tal i com rubrico al final del meu mail, trobo sovint personatges que es carregarien de bon grat la llibertat que una tan soferta democràcia ens ha portat. Estima la llibertat dels altres com la teva mateixa. 8-4-2008 Eskalada
No fa molt que m'he iniciat en aixó de l'escalada, ho he fet empès pels ànims que m'ha donat un gran amic anomenat Albert, ell ja n'és un expert amb un alt nivell, i m'està ensenyant tot el que sap, ja hem fet unes quantes sortides.
El que m'ha captivat d'aquesta activitat és la total concentració que exigeix i el benestar que s'experimenta mentre realitzes una via, el món desapareix, només estas tu i la pedra per on has de pujar, és al·lucinant, quelcom que recomano a tothom. Pel que fa a la seguretat, al contrari del que algú pugui pensar, es tracta d'un tema més que resolt, el que m'atrau de l'escalada doncs, no és pas el risc, cordes i demés fan que en l'últim en què un pensa mentre es troba pujant sigui caure, en qualsevol moment ens podem deixar anar, sempre hi ha un company a baix assegurant-nos que vetlla pel nostre benestar, en certa manera això és similar a la meva gran passió: els castells!!
25-3-2008 Mort
Normalment ens rellisquen els rètols de l'autopista: 69 morts a catalunya des del mes de gener......nosequants ferits greus, sempre són sonats les víctimes, o no les coneixem ....avui no, ha mort un familiar meu, tenia tan sols 21 anys, els que vivim no tenim dret a estar tristos, ell ja no pot ni tansols fer això.
El seu assasí no li donava valor a això, al més preuat que tenim tots, la vida, no valorava ni la seva pròpia, difícilment podia valorar la d'en Jordi, si l'hagués valorat no s'hagués posat al volant sota els efectes de les drogues i l'alcohol, per a ell la conseqüència pel que sé ha estat la pèrdua d'una cama, amb els anys probablement podrà tornar a caminar, en Jordi no.
Tingueu prudència amb el cotxe, mai se sap a qui li pot tocar, totes les precaucions són poques. Darrerament s'ha iniciat una campanya dedicada a concienciar la gent de dur enceses sempre de dia i de nit les llums del cotxe, trobo que és una bona idea que de ben segur ajudarà reduir aquests números als quals ningú fa cas fins que s'acosten a algú conegut. 16-3-2008 Destí
Hi ha qui diu que a la vida tots tenim un destí del qual no s'en pot fugir.
Aquesta afirmació és potser un tant esotèrica, potser m'agrada més una frase que sovint esmenta el meu pare: El río se labra un cauce, después el cauce empuja al río.
No sé fins a quin punt pot ser certa l'afirmació que tots tenim un destí escrit, si bé és cert que el nostre punt de partida sí ens ve donat de naixement (situació socieconòmica de la nostra família) , els aconteixements de la nostra vida i com els afrontem i superem sí que depenen exclusivament de nosaltres, pot ocórrer que de vegades topem amb una persona que doni un gir a la nostra vida, a mi m'ha pasat, aquesta persona es diu Borja, el que ha fet amb mi però és tan sols obrir-me els ulls, d'un mode magistral, va saber llegir en mi que tan sols em calia que algú cregués en mi ferventment, i ha sabut arrencar-me per al meu propi benefici i felicitat , el millor de mi mateix, que romania en letàrgia amagat al darrere de múltiples viscissituds que m'havien fet empetitir i ocultar-me el meu camí.
ETERNAMENT GRÀCIES BORJA, NO PERMETIS QUE RES NI NINGÚ ET CANVIÏN!!!!
23-2-2008 Amunt
Segons les lleis gravitacionals tot el que puja baixa. Aquesta setmana en Raül Castro ha esdevingut de fet, ja ho era de facte, president de Cuba, rebent el testimoni del seu germà ja en irrefutable decliu, igualment, jo ahir vaig lograr de fet, ja la tenia de facte, assolir una posició pecuniària guanyada a pols, estic molt content per aquest fet, no soposa la meva plena felicitat, però si una gran satisfacció per sentir els meus esforços reconeguts, i una nova presió doncs si costa molt esser reconegut, diuen que costa més encara mantenir-s'hi i continuar pujant,a més a més inesperadament en el dia de la represa castellera també he pujat d'alt d'una prova ,potser tot es una mica com els castells a la vida,la gent que li pasa com a mi ,que hem après a esser humils i no voler abarcar masa de cop, anem omplint el got mica en mica,no som conscients d'esser capaços d'asolir un obgectiu fins que un bon dia sense potser ni tansols havernos -ho proposat , patapam l'obgectiu esta acomplert,només s'hi arriva a base de constància , en aquesta constància esta la seguretat d'haver asolit un lloc que em pertoca amb fermesa , no pas artificialment, sinó amb treball i dedicació. Sóc conscient però que en gran mesura els èxits a la vida son producte també de gaudir del dò de la oportunitat,d'esser al lloc i moment adecuat,aixó es el que facilita el fet de trobar una porta oberta, de no perdre l'esperit que ens porta a transpasar-la depèn que no es tanqui, i que se n'obrin de noves, i un cop haver aconseguit pujar, no baixar.., no abaixar els braços.
16-2-2008 Xacuxi
Darrerament he redescobert un vell costum que m'encanta, em trovo en el millor moment profesionalmetn parlant de ma vida, cada dia es un nou repte,constants presions rebudes per part de tots els qui m'envolten,però estic moolt satisfet perque també dia a dia vaig complint obgectius i responent a les espectatives que es posen en mi. Tot aixó no sense deixar-hi la pell, i arriva el cap de setmana i necessito més que mai desconectar i oblidar-me de tants maldecaps,per aixó he tornat a visitar el gimnàs, aixó si ,em conformo amb fer unes cuantes piscines i després relaxar-me fins acabar com un bonyol arrugat al jacutzi :), és gloria, ho recomano!!!.
11-2-2008 Masclista
Uf el que m'ha pasat avui!!!
Com tot sovint he anat a fer una cervessa després de la feina amb un nou amic que hi vaig coneixer, i amb qui solem petar la xerradeta, avui ha volgut visitar un nou local anomeant el racó de les paraules que es a les Franqueses prop d'on viu,:Sense saber d'on baixaven m'he vist envolicat en una árdua discusió amb la propietària sobre ........cultura soposo :) ,el fet es que en un cert moment ha sentit , ( la mastresa del local) que li deia al meu amic que no m'agradava el local donsc era motl enfocat a les dones amb canalla com a molt, i no pas per a treballadors com nosaltres de després de la feina, per no tenir no te ni voll dam, tansols mitjanes i no te cervessa de barril diu que vol enfocar el negoci capa un local sense alcohol,no se tot el que deia jo la dona saltava com una fera que ha de fer presa, però el cas es que volia convence'm de les seves conviccions, i ha fet algo que m'ha arrivat força endins. Ens ha lelgit una história de Jorge Bucay.
Es titula la furia y la tirsteza,:
Explica la história de com una vegada la furia i la tristesa per error van intervcanviar els seus abrics, i que per aixó ara quan veiem apareixer la furia , el que veiem en realitat es a la tristor amb el vestit de la furia, pero que es ella, es la tristor.
Suposo que es el que em pasa darrerament, algu en qui vaig creure molt fermament em va descebre moltísim, i el que m'ha quedat ara com ara es una profunda tristor de la que no em puc acavar de desempallegar, potser pel fet d'haver tornat a ensopegar sense haver-ho pogut evitar, i si ,avui ha pres color de furia, de , potser rebuig capa tot el gènere femeni, deu em guard de mantenir aquest sentiment gaire temps més , però m'adono que ara com ara esta instalat en mi, doncs no em veig lligat a cap dona.Estic molt cansat,cansat de donar-ho tot per no res, per acavar sol de nou com si res no hagués pasat,sentint que seré oblidat .
3-2-2008 150.000.000 de euros
Vaig sentir a la radio una reflexió que em semba digna de ser escrita aqui, el fet es que ha aparegut la notícia que recentment un faunyador de la loteria ha oferit la totalitat del seu premi a qui sigui capaç de lliurar-lo d'una greu malaltia de la cual no se n'ha trobat cura actualment.
El locutor com a conclusió va pronunciar la següent frase,:
Mireu a les vostres butxaques tots els qui gaudiu de salut, segurament hi trobareu el vostre taló per valor de 150.000.0000.
26-1-2008
Bé gairebé un mes, el temps pasa volant, fa quinze dies que es pot dir que he ascendit a la feina, diguem que estic " a prova " en el meu nou càrrec , estic molt content per aquest fet i per tan de pressa com han anat les coses, de moment m'en vaig sortint, no sense ajuda, però dia a dia veig que sóc perfectament capaç de desenvolupar aquesta feina, i no hi ha lloc a les pors ni engunies, vaig resolent els problemes a mida que es presenten i se navegar prou bé entre les aigues que remenen els encarregats d'obra el meu jefe i els companys a qui he de marcar les tasques, ara com ara només tinc una cosa al cap en aquest sentit, la data en la cual soposadament hem d'entregar acabat el pis de mòstra, tots els meus esforços ara com ara s'encaminen en aquest obgectiu, el ritme es bò i de moment no dubto que ho complirem.
Català de segona
Avui m'he animat a escriure per explicar una conversa que he tingut , resulta que a l'obra es molt infreqüent ja, trobar algú que parli Català, si li troves el 90 percent de les vegades es tracta d'algú que te gent al seu càrrec, hi ha molta gent que el parla, però son molt pocs els que la fan servir com a primera llèngua, el càs es que aquest "rar subgecte catalanoparlant" a qui em refereixo,veladament m'ha deixat anar que sabent els meus cognoms, que son foranis, mai seré un català com un tal pou i folgueroles per dir algo, ho ha argumentat dient que a la seva família mai s'ha parlat res més que el català, m'ha deixat prou fotut, doncs val a dir qu es es tracat d'algú en qui confio especialment, segurament pel fet que ens comuniquem en català i som els únics d'un total de 20 persones que es pasen el dia amunt i avall feinejant per l'obra, i m'ha decebut.
Que haure de fer per guanyar-me el respecte dels catalans de la ceva aquets?
Al cap d'una estona hem estat parlant per una altre tema doncs sovint hem de decidir coses conjuntament, i se m'ha acudit dir-li que quan hagi estat a sota d'un 4d8 potser llavors em podrà dir que és tan català com jo, i es que ma en tenen prou? si bé els meus pares van venir de Galícia fa 40 anys parlen el català pèrfectament , i? no son tan catalans com els seus de pares? que tenien els seus pares i avis també catalans? que pasa que a la seva família no van patir cap malbestat durant la guerra civil ? o a mans delsfrancesos , o les tropes austriàques, o els creuats que van asasinar els càtars o els àrabs o els francs , o els gods, o els romans o els cartaginesos o els grecs o els fenicis o els cromanyons....:)
Si, tot pot ser la seva sang deu ser pura , res home apunteuvos a un club tots plegats i digueu com deia el senyor .arzallus amb els bascos es que nosaltres els catalans tenim rh positiu!!!!.
Trovo tant trist que en unan obra en que es parlen si no m'erro 5 idiomes diferents,els únics dos subgectes qeu parlem la llèngua pròpia de la terra, ens trovem amb una tan repugnant i absurda barrera al meu parer.
El millor be ara, més amunt he esmentat la meva faceta castellera, no es tracta tansols que jo en faci d'aixó la meva ensenya de catalanitat irefutable, però si crec qeu els castells transmeten fermament l'esperit de catalaunya i jo en participar en aquesta activitat m'en sento profundament,el c`s es qeu l'endemà de tenir aquesta conversa l'element en qúestió va sentir el que tinc com a tò en el meu mòvil (toc del pilar caminat amb gralles) ,us creieu que va i em diu, mira!! amb lo que vam paralar ahir ara portes sardanes i tot al movil per ser més català.....uf quan li he respost fet-li notar el seu cràs error el pobre nano s'ha quedat de pasta de full :) :) poder que avans d'enorgullir-se tant dels seus cognoms i menysprear tots els qi no els tenen, s'enorgulleixi una mica més de la seva cultura.
4-1-2008
A la meva feina hi hagut baixes darrerament,hi ha una dita que diu,cuando veas las barbas de tu vecino afeitar pon las tuyas a remojar,qui sap, podría ser jo mateix el proper a caure, no en và he sigut un dels darrers a entrar, i podria arrivar el moment en que els meu superiors hagin de prescindir dels meus serveis, aixó no fa altra cosa que clarificar-me les coses, en el sentit de que no puc fer concessions a qui ha corregut el risc de muntar empresa esperant treure beneficis del fruït del meu treball i el dels meus companys, doncs arrivat el moment poc importaran els problemes que a mi em soposi perdre la meva feina aixó si , si aquest dia arriva abans no sigui jo qui decideixí seguir el meu camí en solitari, arrivarà sense que ningú em pugui retreure haver complert poder per sobre del que s'em demana, amb la meva obligació, doncs és aixó el que m'omple a la feina, i així ho he fet desdel primer dia i així ho seguiré fent mentre no em falli la salut.
LA LLÈNGUA
Acavo de sentir les notícies a tv3,tan hipòcrites som els Catalans? ja no es el primer cop que me n'adono ,tampoc el primer cop que parlo de coses similars, simplement m'he quedat astorat en sentir que parlaven d'un equip de futbol i han dit Vilareal, i no Villareal, quin respecte esperem que tinguin a fora de la nostra Girona per comptes de Gerona o de la nostra LLeida per comptes de la malsonant Lerida per les cuals tant hem lluitat? no és una veritat com un temple que per guanyar-nos el respecte dels altres avans hem de mostrar-los també a ells el nostre de respecte?.
Per enèsima vegada espero que els responsables linguístics i o correctors d'un mitjà tan representatiu i important per Catalunya com ho ès tv3 s'adonin dels horribles errors que cometen amb tantes barrabassades fetes amb la llèngua i que tant els allunyen precisametn de la llèngua que parlem tots plegats al carrer, la cual en paraules de Pompeu Fabra ,la fan els parlans, senyors polítics senyors periodistes deixin de mirar de manipular i enbrutar la nostra llèngua!!! gràcies.
2-1-2008
Bé avui enceto aixó que espero que no com en altres ocasions pugui anar completant amb una certa asiduitat,darrerament he descobert gratament que hi ha qui em va visitant poder empès per la xafarderia,però estaré content si encara que sigui per aquestes ratlles,gent en qui tinc una gran estima va sabent alguna cosa del meu dia a dia.
Comencem un nou any i sense que serveixi de precedent ,és hora de marcar-se nous obgectius,tot i que en la seva majoria es tracta tantsols dels que hem deixat aparcats durant masa temps.
El darrer any per mi ha acavat amb un gran canvi en la meva vida,he cambiat d'empresa que no de feina,i només puc valorar aquest canvi com a POSITIU,estic aprenent moltísim tal i com a mi m'agrada,no podria viure sense apendre alguna cosa nova cada dia.
TOIXÓ
Sabeu que es un toixó? si , una bèstia que segur heu vist als documentals de Rodríguez de La Fuente quan hereu petits,ès una mena d'os petit , de la mida d'un gos gran, l'altre dia en arrivar a casa meva , se m'en va creuar un pel camí de la coma, un camí fosc i tansols transitat pels veïns del barri i dels qui es dirigeixen a St HIlari, va pasar ràpid però els fars del meu cotxe em van permetre d'apreciar-lo perfectament, te un morro afilat , deu pesar uns 50 Kilos aproximadament,de pel fosc, li pengen del llom tot de llanes blanquinoses,a casa ja sospitavem que hi devia haver algun d'aquets animals per aqui doncs a la part baixa del terreny haviem vist un enorme cau en plena construcció, en un principi creiem que era fruït com tot sovint, dels conills, però en veure que la muntanya de sorra i fang resultant creixia fins a nivells mai vistos ,vam començar a pensar en altres posibilitats,i es que com he dit , és freqüent a casa veure pasar conills o esquirols però no animals de la mida d'un toixó!!!!, darrerament també hi ha hagut prop de la meva finestra mussols o ôlives donant la llauna a altes hores de la matinada, i bé, ahir venint de Mataró també vaig observar el vòl d'un au de tal mida i color que no puc identificar amb altra cosa que no fós alguna mena de falcó o similar.
Tot plegat treu cap a que ells segueixen aqui malgrat els nosters constants esforços per evitar-ho, mirem de no continuar destruïnt el seu medi!!!.. ,ells s'adapten al que troven i segueixen endavant , sobreviuen,tenim molt a apendre d'ells.
Estimem el nostre entorn , aixó i no res més ès èsser ecologista i no pas anar entorpint el trànsit dels veïcles que així només fan que polucionar més, i per altra banda mantenir un insufrible consum d'energia inutil,mireu més per facilitar la vida aquets fortísims supervivents i no tant per guayar punts electorals davant de qui segurament seguirà votant als mateixos.
January 01 QUAN DIUS T'ESTIMO Quan dius t'estimo et sents tan gran!!!!!!
Per sort aixó ha aparegut a la meva vida, de vegades he trobat gent al camí que reconeixen no haver-ho dit mai a ningú , tot i haver complert ja forces anys,simplement per a mi no és concevible la vida sense poder pronunciar aquestes paraules, o si més no sense creure-hi,també hi ha qui diu avantposar per exemple, el seu èxit profeional i o lavoral a la seva vida sentimental, si bé per a mi també és d'una importància capdal aquesta faceta,doncs sóc una persona creativa i exerceixo un ofici on aquesta cualitat ès necesària a cada segón,i que bé , en definitiva em fa feliç, no entenc res del que faig sense tenir algú a qui oferir-ne el fruït, algú que el valori tan o més que jo i en qui generant el benestar,la meva de felicitat sigui complerta.
Crec fermament que els èxits a la vida no tenen sentit sense algú a qui oferir-los i amb qui compartir-los, sovint ès difícil arrivar-hi, i podem trigar anys o fins i tot una vida a aconseguir-los, no fora molt més planer i fàcil aquest camí amb algú al costat per compartir somnis ilusions , patiments alegries........fent que la felicitat no s'hagi d'esperar a la consecució de l'exit desitjat sinó que existeixi ja en el dia a dia? i es que en el meu càs com a mínim i per la meva modesta experiència, el gaudir d'aquesta companyia motoritza i superlativitza tota la resta de la meva activitat.
I es que potser hi ha moltes maneres de perseguir-la la felicitat,i cadascú escull la que li sembla més adient, de vegades empesos pels desitjos potser dels nostres pares, o del que creiem que son els seus desitjos,esperant aconseguir el seu reconeixement, en ocasions pòstumament,la veritat , no estic completament segur d'escollir un camí correcte, durant llargues èpoques de la meva vida me n'he apartat ,i si , he lluitat per la meva professió i per la consecució dels "somins " paterns,fent-los meus sense pensar en res més,aparcant la possibilitat d'encetar cap história estable amb ningú ,nobstant no he asolit així la felicitat, i m'ha quedat sempre clar que en les hèpoques en que he seguit el camí "correcte"i he cregut ferventment, no com un autista, haver trobat la persona adecuada, la meva felicitat ha esta plena.
Quan dius t'estimo no hi ha defectes, no hi ha obgectius masa grans no hi ha problemes sense solució ,no hi ha distància,hi ha por,però només a deixar de dir-ho,en certa manera hi ha autisme, però només capa la resta del mòn,l'unic important es pasar el màxim de temps possible amb l'altre, entregantli-ho tot i sabent que ella sent el mateix,es tracta d'un sentiment tan gran que no deixa lloc al dubte de que no sigui recíproc, i esperant que el seu comportament així ho demòstri ,aquesta necessitat a cops ens fa actuar de mode diguem-ne extrany,mai empesos per la gelosia però si per l'engoixant necessitat d'eser pròxims a l'altre, per altra banda, en ocasions el coneixer aquets fets i ser vençuts per la por a un cop llançats a la piscina ,esser defraudats o traïts, actuem d'un mode encara més extrany,asolint comportaments oposats a aquestes necessitats per lograr el rebuig de l'altre i ja no haver de patir la por en un futur.Caiem doncs víctimes de la por, la por que ens fa inperfectes inperfectament humans. Por a estimar. October 21 OSHO
Cita OSHO Y EL SEXO April 23 St jordi Gallo máximo
Hoy ha sido St Jordi, yo , no como siempre, pero si como otros años, no tuve a nadie a quien regalar esa rosa cargada de significado,ese significado mezcla de : erotismo, deseo amorpropio, orgullo,esperanza..en definitiva ninguno de ellos define esa sensación que siente uno cuando le regala una rosa a su amada el dia de st Jordi.
A falta de este,..a ver que pasa el año que viene....decidí hacer felices a aquellas mugeres que aunque en mi entorno familiar luchan dia a dia por mi bienestar, y a menudo logran en gran medida mi felicidad, y al hacerlo, y comprarles ese símbolo begetal ya tan tradicional, sus rostros iluminados por mi sincera i afectiva intención me revirtieron esa siempre presente aunque a menudo ignorada felicidad!!
Esas mugeres son, como no, mi madre mi abuela y mi hermana,esta última me hizo feliz esta mañana a primera hora al explicarme que su pareja había hecho que la llamaran de la radio para felicitarle este dia y agradecerle cuanto hace por el, me encanta saber que por lo visto , ha escogido bien, a mi abuela decidí comprale un rosal de rosas japonesas que siempre fueron las que mas me gustan,asegurandome asi su permanencia en su casa,puesto que mi escuetas visitas no me premiten habitualmente disfrutar de su compañía,la que mas significado trae consigo nobstante es la que regalé a mi madre, pues nadie como yo conoce la dificultad que acarrea su dia a día, y lo enormemente fuerte que es para sobrellevar todos sus quehaceres y preocupaciones ,que son muchos,con esa sonrisa y buenhumor que tanto me ayudan a sobrellevar los mios.
Por todo ello creo que la diada de sant Jordi devería llamarse tambien el dia de las gracias.
Las gracias de tantos hombres a tantas mugeres sin las cuales nuestras vidas no tendrían sentido. March 27 Adeu Sr Verde !!! Ahir l'avi Nestor ens va deixar, ja no tornarem a trovar-lo passejant sempre perfectament bestit,potser per aixó tal com ha dit el mosén, tothom el coneixia com a senyor Verde, perque era tot un senyor, i pocs son els qui coneixíen el seu nom de pila, no tornarem a escoltar les seves anècdotes sempre educadores ni a rebre la seva mirada que sovint explicava molt més que totes les seves paraules el seu esperit però romandrà al nostre costat durant tota la vida.
Molts han estat els qui en aquets dos dies on tot ha succeït tan ràpid s'han atansat al seu costat per dir-li l'ultim adeu, i mostrar als seus familiars l'afecte i respecte que li tenien, molts d'ells en el meu càs m'han explicat un munt de coses que no savia d'ell , per desgràcia , masa tard, ara el conec millor que avans,doncs quan tanta gent de diferent signe polític creença estament social o posició económica es posa d'acord per despedir-se d'algú, el que queda clar es que es tractava d'una persona mervellosa com n'hi ha poques.
Escric aquestes linies per agraïr de tot còr la presència a la vetlla i les exèquies de l'avi Nestor de tantísima gent en qui les seves filles vidua i nets hem pogut veure el sentiment sincer de perdua i dolor, em sento profundament orgullòs d'haver-ne sigut net i amb la obligació moral de conservar intacta i a ser possible fer creixer la positiva i profundísima emprempta que ha deixat en tanta gent,sent dipositari del seu tarannà i sabent com ja fa temps he pogut comprovar , que el meu segon cognom em precedirà alla on ell va pasar guiant-me a mi per no sortir del camí que ell tan fermament va marcar.
MOLTÍSIMES GRACIES A TOTS!!! March 12 L'avi Nestor Va neixer a Moranya ( Pontevedra)l'any 26, es deia Laureano Verde Borrazás,potser mai coneixeré realment quin d'aquets cognoms pertanyia a sa mare i quin d'ells al seu pare, doncs curiosament en certs documents oficials consta en aquest ordre i en d'altres a l'inrevés, el tema del nom ja té encara més história , es veu qeu qui el va anar a inscriure a l'esglesia ho va fer com a Nestor, però qui el va inscriure a l'ajuntaments dies més tard, s'en deia , i ho va fer com a Laureano per més inrri capa l'any 50 quan el meu avi va fer-se per primera vegada el dni, va decidir esborrar de la seva identitat el cognom Borrazas,que no se per quin motiu no li agradava, i va adoptar el de la seva dona. Sospito que si en les dades identificatóries d'una sola persona hi ha tants punts foscos.........quina confiança podem tenir en la vericitat de la genealogia en general?ves a saber quina sang corre per les nostres venes :) si un cognom pot desapareixer per simples errors de registre...
El meu avi es algú de qui no en se mases coses, el coneix molta gent al meu poble, entre altres coses perque fa més de 40 anys que hi viu,però he decidit fer servir aquest text per a fer public i a l'hora poder perdurable en tothom qui ho llegeixi,el que en sé. Bé tot tot poder no, però si que de ben segur el que cal per coneixe'l i adonar-se de la bonhomia que sempre l'ha acompanyat.
Va neixer en un poblet de Galícia, eren temps durs,no se exàctament com va pasar la guerra civil,imagino que amb penúries com tothom ,en aquella hèpoca feia de carreter aprofitant sempre els viatges al màxim, abiat va apendre l'ofici d'encofrador,tenen molta enomenada els oficials d'aquella zona , i tot i tenir ja família de seguida li va tocar de biatjar per tota la península exercint el seu ofici,així ès com fa 40 anys tota la família va anar a parar a Cardedeu, aqui els seus fills van creixer sempre sota una fèrrea disciplina mentre ell trevallava durament per tirar endavant , molts son els edificis en els cuals m'ha explicat que hi va trevallar com a encarregat d'una important colla d'encofradors entre ells la salomònica canalització del Ter Llobregat que avui en dia encara ens dona de beure a molts de nosaltres.
Pasats els anys ja propera la jubilació i amb nets crescuts va quedar-se en atur i li va apareixer l'oportunitat d'exercir de conserge de l'institut, en aquella època va esdevenir un personatge molt popular a la vila doncs no va trigar amb la seva perseverància en les seves tasques a guanyar-se l'afecte del personal docent i de molts dels alumnes,tots ells recordaran la pulcritud del recinte mentre ell hi va ser doncs cualsevol que gosava llençar un paper a terre revia les seves represàlies.
Durant els meus estudis de batxillerat però va arrivar la seva jubilació , i com no podia ser d'altra manera, va rebre un fastuòs homenatge. Durant molts anys també va exercir tasques similars de voluntariat a la parròquia de Santa Maria de Cardedeu fet que també li va fer guanyar de nou l'afecte i admiració de catequistes pares i canalla
Actualment el meu cosí ja l'ha fet besavi , malauradament ha estat sempre fumador , i fa força temps que arrossega problemes respiratoris.
Dilluns 26 de Març del 2007 a les 4 :30 el meu avi ha mort,descansi en Pau.
Tot i que en vida no vam poder compartir gaires pases , la teva mirada afectuosa i la teva força caminaran sempre al meu costat. January 29 EDADcuantos años tengoQué importa cuantos años tengo! ¡Qué importa eso! ¡Tengo la edad que quiero y siento! La edad en que puedo: Gritar sin miedo lo que pienso... Hacer lo que deseo, sin miedo al fracaso, o lo desconocido. Pues tengo la experiencia de los años vividos Y la fuerza de la convicción de mis deseos. ¡Qué importa cuantos años tengo! ¡No quiero pensar en ello! Pues unos dicen que ya soy viejo/a, "y otras que estoy en el apogeo". Pero no es la edad que tengo, Ni lo que la gente dice, Sino lo que mi corazón siente Y mi cerebro dicte. Tengo los años necesarios Para gritar lo que pienso, Para hacer lo que quiero, Para reconocer yerros viejos, Rectificar caminos y atesorar éxitos. Ahora no tienen porque decir: ¡Estás muy joven, no lo lograrás! ¡Estas muy viejo/a, ya no podrás! Tengo la edad en que las cosas Se miran con mas calma, Pero con el interés de seguir creciendo. Tengo los años en que los sueños, Se empiezan a acariciar con los dedos, Las ilusiones, se convierten en esperanza. Tengo los años en que el amor, A veces es una loca llamarada, Ansiosa de consumirse en el fuego De una pasión deseada. Y otras es un remanso de paz, Como el atardecer en la playa. ¡Qué importa cuantos años tengo! No necesito con un número marcar, Pues mis anhelos alcanzados, Mis triunfos obtenidos, Las lágrimas que por el camino derramé Al ver mis ilusiones truncadas... ¡Valen mucho más que eso! Pues lo que importa: ¡Es la edad que siento! Tengo los años que necesito para vivir libre y sin miedos. Para seguir sin temor por el sendero, Pues llevo conmigo la experiencia adquirida y la fuerza de mis anhelos. ¿Qué cuantos años tengo? ¡Eso a quien le importa! Tengo los años necesarios para perder el miedo y hacer lo que quiero y siento. January 27 FELICIDAD Pronto iré l cine a ver una película llamada en busca de la felicidad,es curioso porque hace unos dias tuve un disgusto que me hizo reflexionar sobre ello,que es la felicidad? y sobretodo que és para mi,y si en algun momento de mi vida he sentido esa felicidad plena que todo ser humano se afana en buscar mientras poco a poco pero inexorablemente se consume su vida.
Para mi la felicidad es simplemente el sentirme aropado por aquellos que me rodean, alguien dijo que hay personas que son como las nubes, recogen para despues repartir,yo soy en cierto modo asi,me esfuerzo cada dia en repartir lo mejor que sale de mi entre aquellos que me rodean por mas que a menudo no recivo lo esperado, por ello cuando esa situación se me repite como un frontón y los demas se mantienen impermeables a mis... digamos aportaciones me decepciono puesto que tiendo a tener fe en que las personas sepan reconocer mis buenas intenciones, y al no cumplirse es normal ver lejana esa felicidad.
Recuerdo una vez de esas en que supe lo que era la felicidad,se trata de un sentimiento ageno por completo al miedo y la inseguridad,si somos realistas se trata de un autismo en estado puro.
Una vez me enamoré, fue un flechazo ,apareció un sentimiento de atracción física que superava todo lo anterior conocido por mi,al concerla ese sentimiento no hizo mas que crecer, encajava en todo lo que me gusta de las personas,era com si huviese descubierto una fuente de agua cristalina en medio del desierto la cual no apagava mi sed solo quería mas y mas,una noche poco despues,al despedirnos, nos miramos y nos besamos. la besé como nunca hasta entonces havia besado a nadie, en ese momento fui Feliz el mundo desapareció ,solo ella y yo, sentí como si fueramos una sola persona fundida en aquel beso.
Se que es imposible repetir algo asi ,yo ya no soy el mismo,pero desde entonces vivo luchando por lograr algo similar porque se lo que significa amar y a pesar de tropiezos y demàs no pierdo la fe en lograrlo.
En el camino nobstante no abandono la dirección que sé me conduce correctamente,pues la felicidad esta tambien en disfrutar de cada segundo haciendo lo que uno le dicta el alma,la felicidad esta tambien en el camino.
January 23 Finde k kunde Sopar ca la pedaiç reunió poti gestions feina ikea dinanr ikea visita pisos dianar italià imax sopar santa maria del maroriginal99.9% January 20 Hoy aprendí VI De vegades les coses que et pasen i la gent que es creua en la teva vida et fan dubtar de coses que creies tenir molt clares dons per exemple t'aseguren que t'estimen però el seu comportament i actitud , no ho reflecteixen en cap aspecte,no hose potser de vegades quan entreguem molt als altres , també esperem molt,imagino que el tipus de persones que son com jo, tenim aquest defecte,quan teim una relació , ni que sigui d'amistat ,tendim a implicar-nos que no interposar-nos en la vida dels quei tenim al nostre entorn,doncs al nostre entendre ,és també la nostra de vida,ilusòriament esperem,"que en realitat no fem mai res esperant una resposta",esperem com deia una mínima reacció, o que ens paguin amb la amteixa moneda mostrant un mínim interès per les onstres de coses,tot i que la nostra millor recopensa,és amb aquest acte.(mirar de compartir ilusions i esperances amb la persona estimada) simplement aconseguir-les, que aquesta persona en vegi més proper la seva consecució i sigui una mica més feliç, i per tant també una fer-me una mica més feliç a mi mateix, malauradament com deia, sovint m'he trobat gent que potser inmersa en el fatigós trevall de formar-se la personalitat o simplement creixer, han entés la meva forma de ser i actuar envers ells tansols com una pèrdua d'espai vital, com si jo fós un intrús a les seves vides,en les cuals no volen renunciar mai a res,snses perdre un bri de llibertat o decissió,aixó si ,rebent amb els braços oberts tot allò que els ve entregat, i sense valor els sacrificis o esforços que han fet els altres per a donar-los el que reben, i finsi tot en algun càs no tenen miraments en pasar com una apisonadora per sobre de al llivertat de la "persona estimada"per tal de conservar aquest bri de la seva vida que creuen els pot ser presa pel simple fet de ser compartida.
Doncs b en definitiva...M'HI RESISTEIXO,SE EL QUE ÉS ESTIMAR I JO NOMÉS HO SE FER D'UNA MANERA,extrañament he ensopegat diverses vegades amb persones que tot i compartir el meu camí durant un temps,l'han deixat a decissió pròpia , sense haver entés el meu taranna,aquest fet però no em deceb en el sentit de creure que estic equivocat,doncs tot el qeu faig em fa sentir b segurament son elles les que s'equivoquen. August 04 La Váscula Hoy le propuse a alguien cuyo nombre no voy a mencionar, acompañarme mañana a donar sangre dada la alarma general que existe estos dias en catalunya para cubrir las necesidades de los bancos de sangre que se encuentran bajo mínimos,ella me respondió que no podía por estar su peso por debajo de los 50 kg, me asustó pues creo que en una chica de 1,63 aproximadamente se trata de uan situación harto insana!!!!!!.
La verdad es que ya no es la primera vez que me encuento con este tipo de actitudes, acava uno por pensar que la mayoría de chicas , llevan de serie al nacer ese xip que las obliga a vivir bajo la dictadura de la váscula,pues ha sido una directriz en la vida de muchas de las parejas que tuve,asi como de las chicas que he conocido con cierta confianza, las cuales a pesar de mi insisténcia para convencerlas de lo contràrio siempre invariablemente ven excesivo lo marcado por el contador de gramos.
Y es que no se si es la moda , la sociedad o su estúpida influenciabilibdad pero es un hecho que por mas guapas que las veamos los que estamos a su alrededor y en ciertos casos, mas las queremos,mas ven ellas que pueden rebajar , a menudo hasta lo ridículo esa cantidad de estúpidos gramos . :(
August 02 Pepiño o zapateiro El otro dia experimenté una de esas cosas que solo los que tenemos padres emigrantes o lo son ellos mismos comprenden,:
Soy Catalan, no de esos infantilmente patriotas pero amo mi tierra sus costumbres y gentes, y lucho por mantener y preservar su cultura aportando mi granito de arena,aunque por encima de todo defiendo la livertad, y me opondré siempre a quien para defender "su cultura"pretenda pisotear la de los demás,pues claramente la livertad de unos acaba donde empieza la de los otros.
Como he dicho soy Catalan,pero mis padres emigraron hace mucho tiempo desde Galícia,y se conocieron ya en Catalunya por lo que si no huviesen emigrado seguramente no estaría yo aqui escribiendo,pues bien , visité sus tierras en contadas ocasiones pero bastó para que algo que no se como definir me una a la otra punta de la península de un modo robusto e infranqueable,puede que sesa simplemente la sangre.
El otro dia, retomando el hilo que ya se que a menudo se pierde tratandose de mi :) estando yo sirbiendo en la barra de un concierto organizado por Xics ( mi colla castellera) apareció un paisano pidiendo un cubata (los Gallegos no tienen igado :) ) y bueno claro con dos palabras reconocí su inconfundible acento y entablamos conbersación ,y es que el mundo es un verdadero pañuelo lleno de mocos,el chaval resultó ser natural del mismo pueblo de mi madre,y conocía a todos mis familiares,no hizo falta mas...como un resorte aquel elemento pasava a ser família mia sin saber ni porque, tansolo era un hecho y basta,puede que la genética gallega lleve agregada tales fenómenos no lo se ,pero me encató ese sentimiento de unión.
Me arrancó de la barra y mantubimos una larga xarla sobre castells claro como no, sobre nuestra família la situación en Pontevedra su trabajo en Catalunya.....como si nos conocieramos de toda la vida,simplemente genial !!!!. CalorEstos dias estan siendo los mas calurosos de todo el año,hay que luchar contra el como se puede, tras ciertos temores al princípio, la recuperación de mi rodiya avanza, y lo mejor es que creo en ello firmemente. Estos dias tambien huvo algo que me hizo sentir especialmente bien,sentí otro tipo de calor,y volví a resituar a los que me rodean, la mayoría siguen en el mismo sitio,cada uno a su modo sacó tiempo de sus quehaceres con el único fin de estar a mi lado y velar por mi bienestar,alguno me sorprendió muy positivamente , pues tras largas temporadas en que mantuvimos un contácto mínimo ,en un momento clave como este ha estado ai respondiendo sólidamente,son ese tipo de cosas las que no se pueden pagar con dinero, tansolo con reciprocidad, tansolo siendo persona,otros tambien se han mantenido en su lugar, a mi pesar para confirmarme que de nuevo vuelven a defraudar la fe que tozudamente mantego en contagiarles algo de todo lo bueno que se soy capaz de dar,no por ello desfallezco en mi propósito,supongo que principalment porque no voy a cambiar :),pero sobre todo me quedo con ese CALOR., y solo me queda dar las gracias por todo ,que fue mucho .lo que reciví,esperando tener la oportunidad de demostrar que soy merecedor de ello. June 26 Hoy aprendí V*20-septiembre.2006 Traineras
Uff, hacía muchísimo que no escrivía nada , y mas en este apartado....,oí una notícia hoy que creo merece un comentario, y es que resulta que científicos ingleses, supongo que genetístas, antropólogos o algo por el estilo acavan de probar que el 80% de los pobladores de las islas británicas, proceden de unos ancestros viageros que partieron con toda seguridad desde la península hibérica , probáblemente Cántabros o Bascos hace 6000años.
Curioso no??,siendo pueblos ambos que a lo largo de la história han mantenido siempre posiciones opuestas en pràcticamente todas las épocas,(armada invencible, corsarios,ataques constantes a las costas españolas , Menorca,la guerra de secesión,gibraltar,Trafalgar...la oposición aférrima inglesa a la entrada de España en la cee.........) bueno la lista es larga, todo ello para acabar descubriendo que los ingleses proceden de españa...., vaya paradojas nos guarda el destino no?!!!!
1-agosto-2006 Calor
Estos dias estan siendo los mas calurosos de todo el año,hay que luchar comontra el como se puede, tras ciertas dudas al princípio, la recuperación de mi rodiya avanza, y lo mejor es que creo en ello firmemente. Estos dias tambien huvo algo que me hizo sentir especialmente bien,sentí otro tipo de calor,y volví a resituar a los que me rodean, la mayoría siguen en el mismo sitio,cada uno a su modo sacó tiempo de sus quehaceres con el único fin de estar a mi lado y velar por mi bienestar,alguno me sorprendió muy positivamente pues tras largas temporadas en que matuvimos un contácto mínimo en un momento clave como este ha estado ai respondiendo sólidamenteson ese tipo de cosas las que no se pueden pagar con dinero, tansolo con reciprocidad, tansolo siendo persona,otros tambien se han mantenido en su lugar, a mi pesar paara confirmarme que de nuevo vuelven a defraudar la fe que tozudamente mantego en contagiarles algo de todo lo bueno que se soy capz de dar,no por ello desfallezco en mi propósito,y sobretodo me quedo con ese CALOR. 24- julio-2006 Operación Hoy me operé los meniscos de mi rodilla izquierda,se tratava de una antigua lesión que hasta hace unos meses nunca me havía producido dolor.pero que de un tiempo a esta parte y tras una leve reblicada en febrero, me causava unas punzadas al realizar determinados movimientos,que me paralizavan.
Al parecer todo ha salido bien , y la recuperación sigue su curso correctamente, ya se verà.
Hay algo que me hizo sentir mal nobstante, tuve a toda la família pendiente de mi,pero en lagun casso no parecían hacerlo por preocupación o deseo real de estar ahi, sinó por mera obligación, por sentimiento de que lo correcto era esatr ahi y basta,querría equivocarme pero esa y no otra ha sido mi sensación.
21- junio-2006 Toreando a Murfy
HOy por increible que parezca y como de costumbre la ley de murfi quiso aparecer en mi dia a dia, (todo lo que puede salir mal saldrá mal), pero no, las cosa fueron saliendo correctamentae una tras otra , por una vez mi jefe hizo caso de alguna de mis proposiciones,que al llevarlas a cavo funcionaron. Por tanto y sin que sirva de precedente , la ley de mufry fue toreada una y otra vez ,resolbiendo los pequeños problemas del trabajo, uno tras otro, y son los mínimos entrabancos.
26-junio-2006 30 June 19 Fe Bueno por una vez me tomé la livertad de copiar algo de uno de los blogs que tengo enlazados al mío, y suelo visitar a menudo, pero es que........que bien que escrive esta chica!!!! GRACIAS Angie!!!
May 18 No entierres a tu niño Hoy viendo el comportamiento de alguien a quien conozco muy bien me dio por pensar algo, el sugeto en cuestión se quedó huerfano de niño,actualmetne,cuesta mucho verle sonreir distendidamente, a mi entender se trata de una persona amargada, de veras, a menudo se extraña si ve sonreir a alguien por razones a su entender no justificadas.....insiste en que no se puede uno divertir en el trabajo...cuesta un mundo que acepte nuevos modos de hacer la cosas que no por nuevos son peores, a mi entender su peor defecto e sla falta de imaginación,y es que hace mucho tiempo enterro al niño que lleva dentro,a menudo discutimos, y es es que yo no lo enterre, el mío, y gracias a ello siempre se me ocurren nuevas y creativas ideas para llevar acavo las tareas y solucionar los mil y un porblemas y entrabancos que a lo largo del día se presentan en mi trabajo, y estoy muy orgulloso de ello.
Es por todo esto que os pido por vuestro propio bien que no enterreis nunca al niño que llevais dentro, sereis mucho mas felices!!!!!. May 04 Hoy aprendí IV 4-Mayo-2006 St Jordi
Bueno a riesgo de parecer cansino hoy vuelvo a escrivir en mi línea, consciente de que no lo haré diariamente aunque si más frecuentemente que últimamente. El martes alguien me dijo haver leido lo que escrivo por aqui , y comentó que estoy hecho un lio :) seguramente tiene razón , pero lo que si se, es que me gusta escrivir lo que se me ocurre, puede que en cierto modo resuelva el hecho de no tener a quien contar-lo, en resolución os lo cuento a todos,:
Bueno hace tanto que he dejado esto de contar lo que ma pasa que sería imposible resumir, se me ocurre que contaré mi dia d St Jordi,:
Regalé unas cuantas rosas, a mi madre a mi abuela...recividas con gran ilusión y cariño, como no podía ser de otra forma :) pero claro de un modo especial ,pues en mi famíila estas cosa no se estilan, mi hermana se quedó sin porque se le ocurrio estar en Edinburgo ese fin de semana, terminada la tarea rosera me dirigí a Granollers donde me esperava el Bus para ir a actuar a Montornés, me havían pedido expresamente que me colocara como baix en el 5 d7, una de las contrucciones mas duras que realiza mi collla, y acepté, si lo huviera sabido quiza les habria dicho que no, fue durísimo, se tratava del primer 5 de la temporada y nos costó dios y ayuda completarlo, pasada la eufória colectiva tras el glorioso momento, los comentarios posteriores fueron todos del mismo tipo,sobre la dureza del hecho,esta temporada se presenta bastante bien,de seguir esta línea lograremos grandes exitos.
Al terminar la actuación fuí a una comida familiar,unos amigos bercianos nos invitavan a todos a botillo uf que comilona!!! :) a continuación venía el gran acontecimiento del dia!! quedava una rosa por entregar....fue una tarde memorable, paseando por el passeig de Grácia ,la Pedrera, la casa batlló libros.......... si no recuerdo mal uno de los mejores dias de St Jordi que he pasado, me sentí especialmente bien, y sorpendentemente el esfuerzo de la mañana no me hizo mella para nada ,dios quiera que el año que viene sea aún mejor aunque soy consciente de que serà difícil.
7- Mayo -2006 Portero automático
Hoy me lebanté temprano tenía una faenita pendiente de las mias,que tras varios intentos havía tenido que aplazar semana tras semana,la ley de murfy como tantas veces hizo acto de preséncia, y tras un mal rato de los peores que recuerdo en tiempo he logrado completar la instalación aunque tendré que volver por otro asunto del tipo yaque para el que me faltavan herramientas.
yaque: A muchas facturas o presupuestos a menudo hay que añadir la dedicada a los yaques, ( ya que esta usted aqui.....repareme tambine esto y lo otro y lo de más alla) tambien aceptado en la version Polla ( poo ya que esta usted aqui......). Por la tarde tocó limpieza, fuy a cenar con los de siempre y luego nos fuimos de disco y acabé resolviendo que voy a pasar una temporada sin ir.
10 Mayo -2006 Hoy tuve una tarde movidita, tuve una entrevista muy interesante, me preguntaron que era lo mas importante para mi en la vida,respondí que crecer, que me esfuerzo en ser cada día mejor persona o por lo menos en cultivar mi forma de ser sin traicionarme ami mismo, mi respuesta real nobstante no es esa, mi respuesta a esa pregunta es amar,pues es amando como se ,que siempre he dado lo mejor de mi mismo,pero claro,la situación no era la adecuada para responder eso :).
A la pregunta de si puiidera cambiar mi forma de ser , como querría ser respondí que ninguna, pues si bien reconozco que mi testarudez puede ser visto como un defecto,estoy orgulloso de ser como soy, y quiza devieran cambiar tantas personas que conozco que son tan distintas a mi,y espero al decir esto no pecar de ogocentrista pero és esto lo que siento.
Estos día ando luchando por aclarar mi vida sentimental, y por fiin veo ya muy cercano el momento de volver a partir de 0 dejando atras temas que me han hecho ya demasiado daño,y una etapa reciente en que digamos que aunque he andado entretenido, he dejado los sentimientos encadenados sin dejarlos salir.
15- Mayo -2006 Estres Es4 Es5 Estartit
Bueno ,tras una de esas semanas de estres solo memorables como aquello que no se deve repetir en la vida, se me presentava un finde tambien estresao pero no por ello menos entretenido.
Y es que tras un ensayo de los mas trabajados del año en Xics, por la mañana a primera hora o sea saliedo a las 8 d e la mañana me dirigí a l 'Estartit, un pueblo precioso de la costa brava situado a bastante al norte, y muy conocido por ayarse a pocos metros de la playa, las islas medas, que son un parque natural donde esta prohibida la pesca.el trayecto fue muy entretenido , me acuciavan las ganas de aprovechar el fin de semana al máximo en compañía de los míos, al llegar también apareció la primera decepción, me tuvieron una hora de reloj esperando en el punto de reunión,las excusa fueron varias pero me faltó poco para agarrar el coche y volverme sin nisiquiera haverme reunido con los demas,ufff es que cuando hay chicas por medio la simple acción de salir a la calle por la mañana puede transformarse en una odisea,uff hice un esfuerzo y se me pasó el cabreo, que le vooy a hacer son mis amigos, como dice Amaral...
21- junio-2006 Esquivando a Murfy
April 22 Positivo El otro día me lo comentava un amigo,estavamos con la panda en el camping y estavan todos cansados y sin ganas de hacer nada, veníamos de dar una caminata por el paseo marítimo de Blanes,concretamente dijo,: es que el Rober siempre esta optimísta!!!, pues si, quiza esa sea una de mis mejores cualidades, aunque en algunos momentos por dentro no sea así, siempre intento reactivar el ánimo de los que me rodean transmitiendo energia positiva, que como decía, a ratos no se ni de donde saco pues como todo el mundo a menudo la vida, digamos no me ha tratado demasiado bien y son muchas las cargas que curban mi osamenta, esta mañana por egemplo me dio por pensar-lo, llevo unos días con muchísimo estres, tanto en el trabajo como en otros ámbitos, hoy no esperava tener que trabajar y tuve que hacerlo,a pesar de haberme ido a dormir bastante tarde, pero no me pregunteis exàctamente porque,lo hice con ganas, con energía no se, quiza sea porque ayer volví a ver a una vieja amiga que hacía tiempo no veía , y la verdad me sentí recompensado , sentí la certeza de esa frase que dice... recogerás lo que siembres,pues si quiza de ello saco la energia que despues vuelvo a repartir. April 20 Sonat Be aquesta es la traducció d'un text que he trobat al blog d'uan amiga, ella l'ha escrit en Galleg, jo ho faré en Català , a veure si fent un miniesforça ho pot entendre tothom no se si rebo queixes poder ho pasarema al Castellà i tot.
Pero, tola porque non vivo coma os demais quixeran que o fixera... Hai que deixala sair de vez en cando ou de cando en vez, poque asi aprenderemos a disfrutar das cousas verdadeiramente importantes da vida, e o mellor de todo, que estas cousiñas te fan feliz e son gratuitas!!! Sonat
Sonat perque no visc com el s altres voldrien, sonat perque sóc jo mateix
Doncs si hi ha qui segurament em diu sonat pel simple fet que m'encanta que altres sonats es pugin sobre les meves espatllles perseguint pujar com més amunt milllor |
|
|
