Robert's profileRoberianes SolamenTPhotosBlogListsMore  |  Tools Help |
|
|
January 11 Llèngua He rebut fa poc aquest parell d'articles i crec interesant publicar-los aqui.
07 de Gener de 2009 La catalanofòbica Rosa Díez
De fet, l'eclosió de formacions com l'esmentada o la de Ciudadanos són la prova inequívoca d'un presagi molt negatiu per als interessos espanyols. L'independentisme puja, i és precisament perquè puja que l'espanyolisme veu amenaçada la unitat d'Espanya i s'organitza per combatre'l. Quan el pres es mostra submís i obedient el carceller es relaxa i deixa fer, però quan dóna mostres de voler fugir les mesures de vigilància s'extremen. Durant un bon grapat d'anys, Catalunya ha viscut nacionalment anestesiada i Espanya no ha necessitat activar les alarmes perquè tot semblava "lligat i ben lligat". Però ara, amb l'arribada d'una generació més desacomplexada, les coses han començat a canviar i encara ho faran més. Aviat ho veurem. Per tant, des d'una òptica independentista, el rearmament espanyol és un bon símptoma. Té por i la seva por és altament gratificant, perquè, com la història s'ha encarregat de demostrar, el que és dolent per a Espanya és bo per a Catalunya. L'únic perill és que els catalans caiguin en el parany implícit de tot plegat, i és que si el PP fa bo el PSOE, encara el fan més bo UPyD y Ciudadanos. Així com Zapatero sembla un àngel baixat del cel al costat d'Aznar, així sembla el PSOE al costat de tota aquesta gent. El perill, per tant, és que els catalans no s'adonin que uns i altres són exactament el mateix i que comparteixen el mateix projecte nacional espanyol. Tota pinça té dos braços, i la pinça espanyola té en un braç l'espanyolisme de taverna i en l'altre l'espanyolisme de saló. A Catalunya l'instrument al servei d'aquesta pinça és el PSC. Aquesta és la raó per la qual l'actual junta de l'Ateneu Barcelonès, controlada pels socialistes i presidida per Oriol Bohigas, va obrir les seves portes a un discurs de Rosa Díez menyspreant fins i tot els estatuts de l'entitat, que tenen com a punt capital la defensa de la llengua i de la nació catalanes. El discurs catalanofòbic de Rosa Díez -que ha demanat l'eliminació dels missatges en català de Swiss Air en els vols de Zuric a Barcelona- endolceix el discurs dels socialistes. Per això necessiten donar-li ales com necessiten donar ales als discursos del PP i de Ciudadanos, perquè si el PP, Ciudadanos i Rosa Díez no existissin, l'espanyolisme a Catalunya es diria PSC. Víctor Alexandre El Sr. Alexandre publica con fecha 7 de enero en su blog de e-noticies un artículo que lleva por título "La catalanofóbica Rosa Díez". Lo cierto y verdad es que lo escrito es de lo más soporífero y manido. Soporífero por aburrido pues no aporta nada, ni tan siquiera a los seguidores de su causa. Y manido porque se recrea en la retahíla típica de insultos y expresiones despectivas (xenófobos, carceleros, presos, miedo, rearmamento, buenos y malos, etc.) En definitiva, nada nuevo por estos lares entre personajes de similar mentalidad. Por eso, el escrito está en la línea habitual del discurso propio del independentista furibundo y resentido que, no pudiendo defender su causa con argumentos razonables, sólo le queda la opción de pretender el insulto y el escarnio. Y digo bien, pretender, porque no insulta el que quiere sino el que puede Sr. Alexandre. Y no lo hace Vd. Sr. Alexander porque en UPyD no nos sentimos aludidos con sus palabras por una sencilla razón: todo lo que Vd. dice o mejor dicho, arroja, no son más que falsedades. Porque, por poner un ejemplo, ¿cómo es eso que se menospreciaron los Estatutos del Ateneo Barcelonés en el acto de UPyD? ¿Estuvo Vd. allí para saberlo tal vez? ¿Quién habló mal de Cataluña o de su lengua en dicho acto? Está todo en su mente Sr. Alexandre. Una mente sectaria y llena de rabia. ¿No es el Ateneo una institución que tiene entre sus fines la difusión de las ideas y por tanto la libertad de expresión? ¿Por qué entonces niega Vd. ese derecho fundamental a aquellos que no piensan como Vd.? Respecto a lo de Swiss Air de nuevo otra falsedad con mala intención y como siempre, ánimo dañino de envenenar. UPyD jamás solicitó que se suprimiera el catalán en las comunicaciones. Simplemente solicitó que se incluyera el castellano. La aerolínea bajo su exclusivo criterio, decidió sustituir la lengua de una parte de España por la lengua común de toda España. Y para demostrarle sus propias mentiras Sr. Alexandre –sí, esas que no se cree ni Vd. mismo- podemos acreditar que UPyD ha iniciado ya acciones para que se vuelvan a escuchar en los vuelos de Swiss Air los mensajes en catalán y por supuesto, en la lengua de todos: el español. Y lo vamos a conseguir, cosa que Vd. y todos los de su ralea, ni lo hacen, ni les interesa hacer ¿Y sabe por qué Sr. Alexandre? Porque de esa manera se quedaría Vd. sin falsedades y sin ellas, sin sus únicos argumentos. Pero claro, entonces, no podrían los nacionalistas profesionales del insulto como Vd. seguir practicando ese juego que tanto les gusta: el del victimismo. Y entre otras cosas, Vd. no podría ya escribir aburridos artículos en los que hablar de presos y carceleros. En realidad, los únicos presos son los que piensan como Vd., pero no porque nadie les prive de libertad alguna, sino porque lo son de la cárcel de su mente. Juan Perán, Portavoz de UPyD en Cataluña August 13 EXIT5-10-2008 EXIT La realització o l'exit no es tant una consecució d'una gran fita sinó una actitud, es pot vincular a la consecució digna de cualsevol etapa de la vida, el soport d'una malaltia la continuitat de la nostra exictència, la bona cualitat de la nostra vida. Hi ha qui va dir, que quan perdem coses esencials a la vida , ens refugiem en l'exit, es doncs molt més important la consecució de l'afecte de l'estimació dels qui ens envolten. Molts coincideixen però a remarcar que el fet d'asolir l'exit te com a base principal la perseverança. Exit és: Guanyar-se el respecte dels inteligents i l'amor dels nens. Valorar la bellesa de la natura i de tot el que ens envolta. Cercar i fomentar el millor dels altres. Donar el regal d'un mateix als altres sense demanar res a canvi doncs es donant com revem. Tenir esperança fins i tot en temps de desesperació, perque mentre hi ha esperança hi ha vida.Estimar i esser estimat. Ser entès i entendre, saber qeu algú ha estat una mica més feliç perque tu has viscut. Extret del programa l'Ofici de viure de Catalunya radio
11-9-2008 5's Tots ens pasem la vida cercant allò tan anomenat, la felicitat la meva fa temps que ha aparegut, i es relativament simple, l'altre dia em va apareixer en mig d'una conversa amb un company de feina,per a mi la meva felicitat es la dels meus essers estimats. És tan simple com lluitar pels obgectius que un te a la vida en tots els hambits, i asolir-los, perque els obgectius s'asoleixen,només es cuestió de temps , ganes i esforç, i totes les situacions i obstàcles son superables,si algú vol aconseguir una cosa RES NI NIGÚ POT IMPEDIR-HO. Recentment he tornat a pujar a un castell ,ja en van tres enguany sense pecar de sobèrvia m'atreveixo a dir que he esdevingut un exemple a seguir, com en tot a la vida la consecucio d'aquesta gran fita personal per a mi ha tingut un component de sort i de idoneitat del moment ,però la raó principal de l'èxit ha estat la meva "malatissa " perseverança. Aquesta perseverança ara més que mai la vull seguir aplicant en la resta dels aspectes de la meva vida, si analitzo els darrers mesos, només puc acavar concloent que sóc feliç, no haAquesta perseverança ara més que mai la vull seguir aplicant en la resta dels aspectes de la meva vida, si analitzo els darrers mesos, només puc acavar concloent que sóc feliç, no han estat pocs els obstàcles , disgustos i mals moments que he pasat, però m'hi he anat sobreposant indefectiblement , i res em fa sospitar que no podré seguir-ho fent en el futur,potser un determinat molt important ha estat l'augment progresiu d'autoestima,que llluny del narcisisme m'ha empès inexhorablement endavant, aquesta metamorfosi es la que vull per a tots els qui m'estimo i lluitaré per la seva consecució com si fos la meva mateixa,doncs tal com he dit, se que revertirà tanmateix en la meva pròpia FELICITAT.
25-8-2008 Plata ? Jamas una derrota tuvo el savor de gloria de la que hoy sufrió la selección española de baloncesto.
16-8-2008 Felicidades Hace poco asistí al enlace de una prima mía por la que profeso un gran afecto,
y tal como suelo hacer en estos casos, aprovecho la ocasión para mostrar mi felicidad escribiendo algunas frases capaces de arrancar a la nerviosa pareja una buena carcajada:
En este día tan importante
unas letras os envío
para con ese vuestro, natural brío
empujaros con toda mi alma hacia delante
Es vuestra felicidad
la que de todo corazón os deseo,
también de mi propiedad,
puesto que habiéndoos conocido
y siendo David tan bien parecido,
"sin un pelo de tonto el tío"
y siendo Sandra esa personilla que
como del caserío, de todo corazón me fio,
sé que el futuro que os espera...
"qué obstaculo no va a superar esa guerrera"...
será para mi una inagotable fuente de alegrías
pues es mi sentimiento, que con seguridad certera
me mantendréis al quite de vuestras correrías
en Madrid Pontevedra Pamplona o donde quiera
que dios os tenga el uno del otro a la vera.
Aupa esas ñapas y grúas
y aupa esa, para mí la mejor enfermera
y que todos podamos ver de vuestra unión
madurar los frutos, hasta el final de nuestros días.
14-8-2008 Cita del Blog de Su CARTA DE DESPEDIDA June 29 Conjunció d'astres29-6-2008 Conjunció d'Astres
Ahir com fa poc algú de tronc va dir, hi va haver conjunció d'astres:
Les estrelles els planetes, els satèl.lits ,asteroides,cometes...i potser tots els electrons o ents dotats amb massa i capaços d'ésser afectats per les lleis gravitacionals dictades ara ja fa segles per Galileu Galilei, es van unir, i vaig pujar en un 4d7 que es va descarregar amb èxit.
Com m'ha passat altres cops, no vaig poder viure el moment amb la intensitat que havia somiat, somiat? si SOMIAT, HAVIA SOMIAT AMB AQUEST DIA, com altres vegades he comentat, la meva motivació principal en el món dels castells és l'afany de superació, n'hi ha d'altres. La bonomia de la meva colla l'esperit de grup, de germanor..que no he trobat enlloc més, pero aquest, l'afany de superació ha estat el que m'ha fet ésser perseverant i cabut com mai ho he estat amb gairebé res a la vida ,aquest escrit és però, sobretot per agraïr els esforços patiments, discussions i vés a saber què més que han fet i tingut els membres de l'actual tècnica i de l'anterior per ajudar-me a aconseguir aquest objectiu cabdal a la meva vida EL MEU MÉS PROFUND I SINCER AGRAÏMENT.
Ha costat molt arribar fins aquí,prometo però continuar treballant i com en TOT a la vida, sentimental, familiar, laboral.. i sobretot en els darrers temps, enfortir la meva perseverança en tot el que em fa respirar i ésser feliç, doncs la meva lluita seguirà estant a no defraudar NINGÚ de tanta gent que ha cregut i creu en mi, i en aquest fet sé que hi mantindré el meu benestar.
1-6-2008 Terç?
L'altre dia a St Celoni, vaig pujar dalt d'un castell, era tan sols un 4de6 net, sense l'ajut de la pinya, va ser emocionant, evidentement va sortir molt millor que als assajos, assajos!!!, massa assajos per una tant minsa recompensa, però bé, espero que aviat en vinguin d'altres, doncs seguiré treballant i millorant, tot i que estic força satisfet del nivell que ja he assolit.
22-5-2008 Torna
Avui se m'ha acudit rellegir el que he estat escribint els darrers temps. M'adono que les coses a la vida tornen, hi ha frases que il·lustren el que vull dir:
Quien siembra vientos cosecha tempestades.
Les bones persones són com els núvols, recullen per després repartir.
M'adono que el que vaig escriure fa uns mesos torna un cop rere un altre ,però del que estic segur, és la meva perseverança a mantenir el meu esperit , i mica en mica m'ha anat donant tot un seguit de coses que eren el que jo volia per a la meva vida,i que déu sap que mereixia, he trobat algú disposat a fer acamí al meu costat, i el camí que duem recorregut de moment promet moltíssim i ha aconseguit fer-me sentir molt feliç.
No tot han sigut flors i violes els darrers molt importants, ha deixat de funcionar, afectat per la caiguda com si d'un castell es tractés de tot el món inmobiliari, l'empresa on treballava va tenir un mal comportament envers jo, sobretot en el mode de dirigir-se a mi per reajustar les coses, però fins i tot en aquesta negativa situació, el meu esperit es manté alt, sorpenentment em segueixen ocurrent coses que semblen escrites, o predestinades: l'altre dia un vell amic de cop em va aturar i em va deixar anar...-Vols venir a treballar amb mi?-, ja he fet una entrevista, i encara no sé si definitivament això serà posible, així ho espero, però el que em deixa astorat és el mode en com les coses van arribant a la meva vida com si jo mateix n'hagués escrit el guió. Per això sé que aquesta època actual en la qual no tinc una feina estable, és aixó, tan sols una etapa , i no tinc cap mena de dubte que aviat tornaré a treballar, i que la nova feina serà millor que l'anterior.
10-5-2008 Català de 2ª II
La darrera setmana, en guanyar el Madrid la present lliga, es va encetar en una llista de correu de la que formo part, una àrdua discussió sobre el dret que tenen certs seguidors a expresar la seva alegria trobant-se tant lluny de la blanca ciutat.
Alguns s'exaltaven enormement donant a entendre que els ho prohibirien si poguessin, aquesta és la meva aportació que per raons que desconec mai va arrivar a la llista,:
De fa uns dies vinc llegint diferents opinions sobre aquest "important" tema, i no m'he pogut estar de dir la meva, cert , no es bo de barrejar la política amb res , però senyors meus, on no hi ha la política al món dels adults?
El cert és que sí, hi ha un sentiment d'odi respecte la gran majoria, (sí ja, no generalitzem.)......dels seguidors de certs clubs, no tansols el madrid, capa la catalanitat , jo com a mínim no he sentit mai dir: ala madrid en el context d'una frase pronunciada en català, sinó que ineludiblement l'he sentit en castellanoparlants,i b aquí va una part de la meva argumentació, potser ens hauríem de preguntar perquè el tenen aquest odi i aquest rebuig, perquè se senten units a l'equip que representa una ciutat tan allunyada de nosaltres, social política, cultural i geogràficament?? Es tracta únicament d'un símbol crec jo, sovint a l'hora d'esmorzar xerro amb companys de feina , i m'he adonat curiosament que els mateixos que defensen tant el color blanc, se senten també maltractats per la catalanitat. Explicaven per exemple l'altre dia, el cas d'una nena, a qui al cole li van fer repetir un treball de ciències naturals, simplement pel fet que era escrit en castellà, no puc donar més dades, només que probablement això va succeïr a una escola de Mollet, siiiiiiiiii ja sé que algú dirà....vaja ja hi tornem a ser amb les llegendes urbanes, no hi crec, jo prefereixo creure en les antigues dites , i n'hi ha una que diu...: Cuando el río suena agua lleva, i és que són, la veritat, diversos els casos similars que conec on s'han trepitjat els drets de qui no parla català, de vegades penso que qui tant parla del feixisme com l'enemic (MORT FA MÉS DE 30 ANYS), potser alhora el que està fent és un feixisme invertit, com és que cap castellanoparlant pugui venir a estudiar aquí, sense apendre abans el català, si no ve a estudiar filologia precisament?, com és que si algú vol posar el nom del seu nou local en castellà, però a Catalunya es troba amb traves administratives i/o multes? com és que a tv3 diuen que l'equip que quedarà segon a la lliga es el Vilareal, i no el Villareal, que no recordem el que va costar que tothom digues LLeida en comtes de Lérida o Girona per Gerona?....... potser és contra aixó cap a el que senten rebuig i potser és per això que diuen no sentir-se catalans tot i ser tant nascuts aquí com jo mateix . Potser és que tal com em va passar a mi ,ells també s'han trobat un bon dia, un tal Pou o un Sorrives o vés a saber... ,que els va deixar anar: que ells mai serien tan catalans com d'altres pel simple fet que el seu cognom és Rodríguez o López o Montilla....... sí si no m'ho invento, això encara ocorre . Per tant, potser el que hauríem de preguntar-nos és per què tenen aquest odi cap a el catalanisme, i no enfurismar-nos perquè en dies de victòria del madrid, se sentin forts i l'expressin més que mai. M'agradaria deixar clar que no comparteixo el seu sentiment, ans al contrari, però tal i com rubrico al final del meu mail, trobo sovint personatges que es carregarien de bon grat la llibertat que una tan soferta democràcia ens ha portat. Estima la llibertat dels altres com la teva mateixa. 8-4-2008 Eskalada
No fa molt que m'he iniciat en aixó de l'escalada, ho he fet empès pels ànims que m'ha donat un gran amic anomenat Albert, ell ja n'és un expert amb un alt nivell, i m'està ensenyant tot el que sap, ja hem fet unes quantes sortides.
El que m'ha captivat d'aquesta activitat és la total concentració que exigeix i el benestar que s'experimenta mentre realitzes una via, el món desapareix, només estas tu i la pedra per on has de pujar, és al·lucinant, quelcom que recomano a tothom. Pel que fa a la seguretat, al contrari del que algú pugui pensar, es tracta d'un tema més que resolt, el que m'atrau de l'escalada doncs, no és pas el risc, cordes i demés fan que en l'últim en què un pensa mentre es troba pujant sigui caure, en qualsevol moment ens podem deixar anar, sempre hi ha un company a baix assegurant-nos que vetlla pel nostre benestar, en certa manera això és similar a la meva gran passió: els castells!!
25-3-2008 Mort
Normalment ens rellisquen els rètols de l'autopista: 69 morts a catalunya des del mes de gener......nosequants ferits greus, sempre són sonats les víctimes, o no les coneixem ....avui no, ha mort un familiar meu, tenia tan sols 21 anys, els que vivim no tenim dret a estar tristos, ell ja no pot ni tansols fer això.
El seu assasí no li donava valor a això, al més preuat que tenim tots, la vida, no valorava ni la seva pròpia, difícilment podia valorar la d'en Jordi, si l'hagués valorat no s'hagués posat al volant sota els efectes de les drogues i l'alcohol, per a ell la conseqüència pel que sé ha estat la pèrdua d'una cama, amb els anys probablement podrà tornar a caminar, en Jordi no.
Tingueu prudència amb el cotxe, mai se sap a qui li pot tocar, totes les precaucions són poques. Darrerament s'ha iniciat una campanya dedicada a concienciar la gent de dur enceses sempre de dia i de nit les llums del cotxe, trobo que és una bona idea que de ben segur ajudarà reduir aquests números als quals ningú fa cas fins que s'acosten a algú conegut. 16-3-2008 Destí
Hi ha qui diu que a la vida tots tenim un destí del qual no s'en pot fugir.
Aquesta afirmació és potser un tant esotèrica, potser m'agrada més una frase que sovint esmenta el meu pare: El río se labra un cauce, después el cauce empuja al río.
No sé fins a quin punt pot ser certa l'afirmació que tots tenim un destí escrit, si bé és cert que el nostre punt de partida sí ens ve donat de naixement (situació socieconòmica de la nostra família) , els aconteixements de la nostra vida i com els afrontem i superem sí que depenen exclusivament de nosaltres, pot ocórrer que de vegades topem amb una persona que doni un gir a la nostra vida, a mi m'ha pasat, aquesta persona es diu Borja, el que ha fet amb mi però és tan sols obrir-me els ulls, d'un mode magistral, va saber llegir en mi que tan sols em calia que algú cregués en mi ferventment, i ha sabut arrencar-me per al meu propi benefici i felicitat , el millor de mi mateix, que romania en letàrgia amagat al darrere de múltiples viscissituds que m'havien fet empetitir i ocultar-me el meu camí.
ETERNAMENT GRÀCIES BORJA, NO PERMETIS QUE RES NI NINGÚ ET CANVIÏN!!!!
23-2-2008 Amunt
Segons les lleis gravitacionals tot el que puja baixa. Aquesta setmana en Raül Castro ha esdevingut de fet, ja ho era de facte, president de Cuba, rebent el testimoni del seu germà ja en irrefutable decliu, igualment, jo ahir vaig lograr de fet, ja la tenia de facte, assolir una posició pecuniària guanyada a pols, estic molt content per aquest fet, no soposa la meva plena felicitat, però si una gran satisfacció per sentir els meus esforços reconeguts, i una nova presió doncs si costa molt esser reconegut, diuen que costa més encara mantenir-s'hi i continuar pujant,a més a més inesperadament en el dia de la represa castellera també he pujat d'alt d'una prova ,potser tot es una mica com els castells a la vida,la gent que li pasa com a mi ,que hem après a esser humils i no voler abarcar masa de cop, anem omplint el got mica en mica,no som conscients d'esser capaços d'asolir un obgectiu fins que un bon dia sense potser ni tansols havernos -ho proposat , patapam l'obgectiu esta acomplert,només s'hi arriva a base de constància , en aquesta constància esta la seguretat d'haver asolit un lloc que em pertoca amb fermesa , no pas artificialment, sinó amb treball i dedicació. Sóc conscient però que en gran mesura els èxits a la vida son producte també de gaudir del dò de la oportunitat,d'esser al lloc i moment adecuat,aixó es el que facilita el fet de trobar una porta oberta, de no perdre l'esperit que ens porta a transpasar-la depèn que no es tanqui, i que se n'obrin de noves, i un cop haver aconseguit pujar, no baixar.., no abaixar els braços.
16-2-2008 Xacuxi
Darrerament he redescobert un vell costum que m'encanta, em trovo en el millor moment profesionalmetn parlant de ma vida, cada dia es un nou repte,constants presions rebudes per part de tots els qui m'envolten,però estic moolt satisfet perque també dia a dia vaig complint obgectius i responent a les espectatives que es posen en mi. Tot aixó no sense deixar-hi la pell, i arriva el cap de setmana i necessito més que mai desconectar i oblidar-me de tants maldecaps,per aixó he tornat a visitar el gimnàs, aixó si ,em conformo amb fer unes cuantes piscines i després relaxar-me fins acabar com un bonyol arrugat al jacutzi :), és gloria, ho recomano!!!.
11-2-2008 Masclista
Uf el que m'ha pasat avui!!!
Com tot sovint he anat a fer una cervessa després de la feina amb un nou amic que hi vaig coneixer, i amb qui solem petar la xerradeta, avui ha volgut visitar un nou local anomeant el racó de les paraules que es a les Franqueses prop d'on viu,:Sense saber d'on baixaven m'he vist envolicat en una árdua discusió amb la propietària sobre ........cultura soposo :) ,el fet es que en un cert moment ha sentit , ( la mastresa del local) que li deia al meu amic que no m'agradava el local donsc era motl enfocat a les dones amb canalla com a molt, i no pas per a treballadors com nosaltres de després de la feina, per no tenir no te ni voll dam, tansols mitjanes i no te cervessa de barril diu que vol enfocar el negoci capa un local sense alcohol,no se tot el que deia jo la dona saltava com una fera que ha de fer presa, però el cas es que volia convence'm de les seves conviccions, i ha fet algo que m'ha arrivat força endins. Ens ha lelgit una história de Jorge Bucay.
Es titula la furia y la tirsteza,:
Explica la história de com una vegada la furia i la tristesa per error van intervcanviar els seus abrics, i que per aixó ara quan veiem apareixer la furia , el que veiem en realitat es a la tristor amb el vestit de la furia, pero que es ella, es la tristor.
Suposo que es el que em pasa darrerament, algu en qui vaig creure molt fermament em va descebre moltísim, i el que m'ha quedat ara com ara es una profunda tristor de la que no em puc acavar de desempallegar, potser pel fet d'haver tornat a ensopegar sense haver-ho pogut evitar, i si ,avui ha pres color de furia, de , potser rebuig capa tot el gènere femeni, deu em guard de mantenir aquest sentiment gaire temps més , però m'adono que ara com ara esta instalat en mi, doncs no em veig lligat a cap dona.Estic molt cansat,cansat de donar-ho tot per no res, per acavar sol de nou com si res no hagués pasat,sentint que seré oblidat .
3-2-2008 150.000.000 de euros
Vaig sentir a la radio una reflexió que em semba digna de ser escrita aqui, el fet es que ha aparegut la notícia que recentment un faunyador de la loteria ha oferit la totalitat del seu premi a qui sigui capaç de lliurar-lo d'una greu malaltia de la cual no se n'ha trobat cura actualment.
El locutor com a conclusió va pronunciar la següent frase,:
Mireu a les vostres butxaques tots els qui gaudiu de salut, segurament hi trobareu el vostre taló per valor de 150.000.0000.
26-1-2008
Bé gairebé un mes, el temps pasa volant, fa quinze dies que es pot dir que he ascendit a la feina, diguem que estic " a prova " en el meu nou càrrec , estic molt content per aquest fet i per tan de pressa com han anat les coses, de moment m'en vaig sortint, no sense ajuda, però dia a dia veig que sóc perfectament capaç de desenvolupar aquesta feina, i no hi ha lloc a les pors ni engunies, vaig resolent els problemes a mida que es presenten i se navegar prou bé entre les aigues que remenen els encarregats d'obra el meu jefe i els companys a qui he de marcar les tasques, ara com ara només tinc una cosa al cap en aquest sentit, la data en la cual soposadament hem d'entregar acabat el pis de mòstra, tots els meus esforços ara com ara s'encaminen en aquest obgectiu, el ritme es bò i de moment no dubto que ho complirem.
Català de segona
Avui m'he animat a escriure per explicar una conversa que he tingut , resulta que a l'obra es molt infreqüent ja, trobar algú que parli Català, si li troves el 90 percent de les vegades es tracta d'algú que te gent al seu càrrec, hi ha molta gent que el parla, però son molt pocs els que la fan servir com a primera llèngua, el càs es que aquest "rar subgecte catalanoparlant" a qui em refereixo,veladament m'ha deixat anar que sabent els meus cognoms, que son foranis, mai seré un català com un tal pou i folgueroles per dir algo, ho ha argumentat dient que a la seva família mai s'ha parlat res més que el català, m'ha deixat prou fotut, doncs val a dir qu es es tracat d'algú en qui confio especialment, segurament pel fet que ens comuniquem en català i som els únics d'un total de 20 persones que es pasen el dia amunt i avall feinejant per l'obra, i m'ha decebut.
Que haure de fer per guanyar-me el respecte dels catalans de la ceva aquets?
Al cap d'una estona hem estat parlant per una altre tema doncs sovint hem de decidir coses conjuntament, i se m'ha acudit dir-li que quan hagi estat a sota d'un 4d8 potser llavors em podrà dir que és tan català com jo, i es que ma en tenen prou? si bé els meus pares van venir de Galícia fa 40 anys parlen el català pèrfectament , i? no son tan catalans com els seus de pares? que tenien els seus pares i avis també catalans? que pasa que a la seva família no van patir cap malbestat durant la guerra civil ? o a mans delsfrancesos , o les tropes austriàques, o els creuats que van asasinar els càtars o els àrabs o els francs , o els gods, o els romans o els cartaginesos o els grecs o els fenicis o els cromanyons....:)
Si, tot pot ser la seva sang deu ser pura , res home apunteuvos a un club tots plegats i digueu com deia el senyor .arzallus amb els bascos es que nosaltres els catalans tenim rh positiu!!!!.
Trovo tant trist que en unan obra en que es parlen si no m'erro 5 idiomes diferents,els únics dos subgectes qeu parlem la llèngua pròpia de la terra, ens trovem amb una tan repugnant i absurda barrera al meu parer.
El millor be ara, més amunt he esmentat la meva faceta castellera, no es tracta tansols que jo en faci d'aixó la meva ensenya de catalanitat irefutable, però si crec qeu els castells transmeten fermament l'esperit de catalaunya i jo en participar en aquesta activitat m'en sento profundament,el c`s es qeu l'endemà de tenir aquesta conversa l'element en qúestió va sentir el que tinc com a tò en el meu mòvil (toc del pilar caminat amb gralles) ,us creieu que va i em diu, mira!! amb lo que vam paralar ahir ara portes sardanes i tot al movil per ser més català.....uf quan li he respost fet-li notar el seu cràs error el pobre nano s'ha quedat de pasta de full :) :) poder que avans d'enorgullir-se tant dels seus cognoms i menysprear tots els qi no els tenen, s'enorgulleixi una mica més de la seva cultura.
4-1-2008
A la meva feina hi hagut baixes darrerament,hi ha una dita que diu,cuando veas las barbas de tu vecino afeitar pon las tuyas a remojar,qui sap, podría ser jo mateix el proper a caure, no en và he sigut un dels darrers a entrar, i podria arrivar el moment en que els meu superiors hagin de prescindir dels meus serveis, aixó no fa altra cosa que clarificar-me les coses, en el sentit de que no puc fer concessions a qui ha corregut el risc de muntar empresa esperant treure beneficis del fruït del meu treball i el dels meus companys, doncs arrivat el moment poc importaran els problemes que a mi em soposi perdre la meva feina aixó si , si aquest dia arriva abans no sigui jo qui decideixí seguir el meu camí en solitari, arrivarà sense que ningú em pugui retreure haver complert poder per sobre del que s'em demana, amb la meva obligació, doncs és aixó el que m'omple a la feina, i així ho he fet desdel primer dia i així ho seguiré fent mentre no em falli la salut.
LA LLÈNGUA
Acavo de sentir les notícies a tv3,tan hipòcrites som els Catalans? ja no es el primer cop que me n'adono ,tampoc el primer cop que parlo de coses similars, simplement m'he quedat astorat en sentir que parlaven d'un equip de futbol i han dit Vilareal, i no Villareal, quin respecte esperem que tinguin a fora de la nostra Girona per comptes de Gerona o de la nostra LLeida per comptes de la malsonant Lerida per les cuals tant hem lluitat? no és una veritat com un temple que per guanyar-nos el respecte dels altres avans hem de mostrar-los també a ells el nostre de respecte?.
Per enèsima vegada espero que els responsables linguístics i o correctors d'un mitjà tan representatiu i important per Catalunya com ho ès tv3 s'adonin dels horribles errors que cometen amb tantes barrabassades fetes amb la llèngua i que tant els allunyen precisametn de la llèngua que parlem tots plegats al carrer, la cual en paraules de Pompeu Fabra ,la fan els parlans, senyors polítics senyors periodistes deixin de mirar de manipular i enbrutar la nostra llèngua!!! gràcies.
2-1-2008
Bé avui enceto aixó que espero que no com en altres ocasions pugui anar completant amb una certa asiduitat,darrerament he descobert gratament que hi ha qui em va visitant poder empès per la xafarderia,però estaré content si encara que sigui per aquestes ratlles,gent en qui tinc una gran estima va sabent alguna cosa del meu dia a dia.
Comencem un nou any i sense que serveixi de precedent ,és hora de marcar-se nous obgectius,tot i que en la seva majoria es tracta tantsols dels que hem deixat aparcats durant masa temps.
El darrer any per mi ha acavat amb un gran canvi en la meva vida,he cambiat d'empresa que no de feina,i només puc valorar aquest canvi com a POSITIU,estic aprenent moltísim tal i com a mi m'agrada,no podria viure sense apendre alguna cosa nova cada dia.
TOIXÓ
Sabeu que es un toixó? si , una bèstia que segur heu vist als documentals de Rodríguez de La Fuente quan hereu petits,ès una mena d'os petit , de la mida d'un gos gran, l'altre dia en arrivar a casa meva , se m'en va creuar un pel camí de la coma, un camí fosc i tansols transitat pels veïns del barri i dels qui es dirigeixen a St HIlari, va pasar ràpid però els fars del meu cotxe em van permetre d'apreciar-lo perfectament, te un morro afilat , deu pesar uns 50 Kilos aproximadament,de pel fosc, li pengen del llom tot de llanes blanquinoses,a casa ja sospitavem que hi devia haver algun d'aquets animals per aqui doncs a la part baixa del terreny haviem vist un enorme cau en plena construcció, en un principi creiem que era fruït com tot sovint, dels conills, però en veure que la muntanya de sorra i fang resultant creixia fins a nivells mai vistos ,vam començar a pensar en altres posibilitats,i es que com he dit , és freqüent a casa veure pasar conills o esquirols però no animals de la mida d'un toixó!!!!, darrerament també hi ha hagut prop de la meva finestra mussols o ôlives donant la llauna a altes hores de la matinada, i bé, ahir venint de Mataró també vaig observar el vòl d'un au de tal mida i color que no puc identificar amb altra cosa que no fós alguna mena de falcó o similar.
Tot plegat treu cap a que ells segueixen aqui malgrat els nosters constants esforços per evitar-ho, mirem de no continuar destruïnt el seu medi!!!.. ,ells s'adapten al que troven i segueixen endavant , sobreviuen,tenim molt a apendre d'ells.
Estimem el nostre entorn , aixó i no res més ès èsser ecologista i no pas anar entorpint el trànsit dels veïcles que així només fan que polucionar més, i per altra banda mantenir un insufrible consum d'energia inutil,mireu més per facilitar la vida aquets fortísims supervivents i no tant per guayar punts electorals davant de qui segurament seguirà votant als mateixos.
June 17 11 minutos"Durante toda mi vida he entendido el amor como una especie de esclavitud consentida ,
- Es mentira:la libertad sólo existe cuando él ser amado está presente. Aquel que se entrega totalmente, que se siente libre, ama al máximo. En mi caso tansolo puedo asegurar que amando ha sido siempre cuando mas completo y en paz conmigo mismo me he sentido , y si ,ese sentimiento es sin lugar a dudas la livertad suprema.
Y el que ama al máximo se siente libre,por eso, a pesar de todo lo que pueda vivir, hacer, descubrir, nada tiene sentido. Espero que este tiempo pase deprisa, para poder volver a la búsqueda de mi mismo, bajo la forma de alguien que me entienda, que no me haga sufrir.
Uno se siente herido cuando pierde a aquellos de los que se enamora.
Hoy, estoy convencido de que nadie pierde a nadie, porque nadie posee a nadie .
Ésa es la verdadera experiencia de la libertad: tener lo más importante del mundo sin poseerlo." Es curioso esto, somos conscientes de que no poseeamos al ser amado,pues su libertad , su felicidad es tambien la nuestra, nobstante nos empeñamos en pronunciar tantas veces eso, : amor mio cariño mio......por que ese mio? por el miedo , provablemente el miedo a perder tan supremo sentimiento
"Cuando un jefe humilla a un empleado, o un hombre humilla a su mujer, simplemente está siendo cobarde o vengándose de la vida; son personas que jamás se han atrevido a mirar en el fondo de sus almas, que jamás han procurado saber de dónde viene el deseo de soltar la fiera salvaje, de entender que el sexo, el dolor y el amor son experiencias límite del hombre. Y solamente aquel que conoce las froteras conoce la vida; el resto es simplemente pasar el tiempo, repetir una misma tarea, envejecer y morir sin saber realmente o que se estaba haciendo aqui."
"El que es capaz de sentir sabe que es posible tener placer incluso antes de tocar a la otra persona. Las palabras, las miradas todo eso contiene el secreto de la danza. Espero poder acompañarte en este viaje hasta... ¿hasta donde?
El que observa y descubre a la persona con la que siempre ha soñado, sabe que la energía sexual sucede antes que el propio sexo. El mayor placer no es el sexo, es la pasión con la que se practica. Cuando esta pasión es intensa, el sexo viene a consumar la danza, pero nunca es el punto principal.
El que está enamorado hace el amor todo el tiempo, incluso cuando no lo está haciendo. Cuando los cuerpos se encuentran es simplemente la gota que colma el vaso. Pueden permanecer juntos durante horas, incluso dias. Pueden empezar la danza un dia y acabar al dia siguiente o incluso no acabar de tanto placer. Nada que ver con once minutos."
"Todo tiene importancia. Una persona que vive intensamente su vida goza todo el tiempo y no echa de menos el sexo. Cuando practica el sexo, es por abundancia, porque el vaso de vino está tan lleno que desborda naturalmente, porque es absolutamente inevitable, porque acepta la llamada de la vida, porque en ese momento, sólo en ese momento, consigue perder el control."
"Allí fuera, millones de parejas practicaban sin darse cuenta, todos los días, el arte del sadomasoquismo. Iban al trabajo, volvían, se quejaban de todo, agredían o eran agredidos por la mujer, se sentían miserables pero profundamente ligados a la propia infelicidad, sin saber que bastaba un gesto, un "hasta nunca más" pra liberarse de la opresión."
"El arte del sexo es el arte de controlar el descontrol"
Pablo Cohelo
Es este un texto revelador.comparto muchos de los conceptos que comunica,raramente uno encuentra textos interesantes,que le hacen a uno darse cuenta que en realidad no somos los únicos que nos hacemos unas mismas preguntas.
-Puede uno separar el sexo del amor?, O en caso de lograrlo,és entonces mínimamente tan gratificante como cuando ambas esperiencias se unen? March 01 Cisco Avui un gan casteller ens ha deixat. La seva história es potser masa llarga per ser resumida en unes breus ratlles, va començar a fer castells amb 5 anys, essent anxeneta de la colla vella de Valls l'any 32, no va deixar mai la seva activitat castellera, sovint pasant per davant d'interesos familiars , el seu cor bategava fermament amb el món casteller.
Son molts els consells que entre molta altra gent de la meva colla vam rebre d'ell , sempre disposat a ajudar i empenyer la colla amunt.
Ha estat per mi tot un exemple, i he sentit profundament la seva pèrdua ,espero poder onrrar la seva memória mirant demular la seva activitat durant la resta de la meva vida.
Cisco , tots els catells en que participi en el futur seràn també teus, descansa en pau!!! January 01 QUAN DIUS T'ESTIMO Quan dius t'estimo et sents tan gran!!!!!!
Per sort aixó ha aparegut a la meva vida, de vegades he trobat gent al camí que reconeixen no haver-ho dit mai a ningú , tot i haver complert ja forces anys,simplement per a mi no és concevible la vida sense poder pronunciar aquestes paraules, o si més no sense creure-hi,també hi ha qui diu avantposar per exemple, el seu èxit profeional i o lavoral a la seva vida sentimental, si bé per a mi també és d'una importància capdal aquesta faceta,doncs sóc una persona creativa i exerceixo un ofici on aquesta cualitat ès necesària a cada segón,i que bé , en definitiva em fa feliç, no entenc res del que faig sense tenir algú a qui oferir-ne el fruït, algú que el valori tan o més que jo i en qui generant el benestar,la meva de felicitat sigui complerta.
Crec fermament que els èxits a la vida no tenen sentit sense algú a qui oferir-los i amb qui compartir-los, sovint ès difícil arrivar-hi, i podem trigar anys o fins i tot una vida a aconseguir-los, no fora molt més planer i fàcil aquest camí amb algú al costat per compartir somnis ilusions , patiments alegries........fent que la felicitat no s'hagi d'esperar a la consecució de l'exit desitjat sinó que existeixi ja en el dia a dia? i es que en el meu càs com a mínim i per la meva modesta experiència, el gaudir d'aquesta companyia motoritza i superlativitza tota la resta de la meva activitat.
I es que potser hi ha moltes maneres de perseguir-la la felicitat,i cadascú escull la que li sembla més adient, de vegades empesos pels desitjos potser dels nostres pares, o del que creiem que son els seus desitjos,esperant aconseguir el seu reconeixement, en ocasions pòstumament,la veritat , no estic completament segur d'escollir un camí correcte, durant llargues èpoques de la meva vida me n'he apartat ,i si , he lluitat per la meva professió i per la consecució dels "somins " paterns,fent-los meus sense pensar en res més,aparcant la possibilitat d'encetar cap história estable amb ningú ,nobstant no he asolit així la felicitat, i m'ha quedat sempre clar que en les hèpoques en que he seguit el camí "correcte"i he cregut ferventment, no com un autista, haver trobat la persona adecuada, la meva felicitat ha esta plena.
Quan dius t'estimo no hi ha defectes, no hi ha obgectius masa grans no hi ha problemes sense solució ,no hi ha distància,hi ha por,però només a deixar de dir-ho,en certa manera hi ha autisme, però només capa la resta del mòn,l'unic important es pasar el màxim de temps possible amb l'altre, entregantli-ho tot i sabent que ella sent el mateix,es tracta d'un sentiment tan gran que no deixa lloc al dubte de que no sigui recíproc, i esperant que el seu comportament així ho demòstri ,aquesta necessitat a cops ens fa actuar de mode diguem-ne extrany,mai empesos per la gelosia però si per l'engoixant necessitat d'eser pròxims a l'altre, per altra banda, en ocasions el coneixer aquets fets i ser vençuts per la por a un cop llançats a la piscina ,esser defraudats o traïts, actuem d'un mode encara més extrany,asolint comportaments oposats a aquestes necessitats per lograr el rebuig de l'altre i ja no haver de patir la por en un futur.Caiem doncs víctimes de la por, la por que ens fa inperfectes inperfectament humans. Por a estimar. December 14 LOS 80
October 21 OSHO
Cita OSHO Y EL SEXO July 12 Diari Casteller Altres vegades ja he parlat de castells aqui,en aquesta ocasió intentaré fer d'aquest text que començo avui, una mena de diari casteller, doncs m'adono que sovint no sóc conscient o simplement perdo el compte de les proves en que prenc part i molt menys de la posició que ocupo, no se si es el càs de molts castellers, però en el meu, una de les coses que m'empeny amb més força a seguir setmana rera setmana amb l'activitat castellera deixant de banda moltes altres coses, ès l'anim de superació, de buscar nous sostres i reeditar els ja encalçats en temporades anteriors,tema interesant aquest,doncs molts diran que el millor es aconseguir noves fites comunes al grup,comunes a la colla, però si cada membre de la colla es desviu per asolir noves fites personals, no reverteixen aquestes també en el bé comú de la colla?.
Espero fer d'aquest text una llarga história que em permeti a mi i als lectors de rememorar fites o simplement de fer un seguiment del meu tarannà en el si de la meva colla castellera, els Xics de Granollers,:
10-6-2007
Ahir vaig coneixer a uncostalero de Sevilla, no se quina verge porta ni de quina cofradia forma part, el tema es que es va quedar impresionadísim en veure els nostres castells i es va mostrar molt engrescat,per cert, com en diem en català d'questa gent que els agrada ajudar uns altres 100 tius a pasejar la seva devocionada verge pels carrers de la seva ciutat ?,bé no se espero que algú que llegeixi aixó m'ho sapiga contestar, però b aquest no es exàctament el tema que ens ocupa,sino potsre el fet de cridar l'atenció sobre l'anim de dues tradicons tan distants geogràfica i históricament però tan semblants a l'hora, del que es tracta es de realitzar una acció en comú , en grup , com un sol home,son totes dues activitats unificadores, i es que tan se val l'excusa,l'eser humà potser ho necessita aixó, sentir que forma part d'una comunitat. a la cual contribueix i li rendeix un servei,i si a l'hoar si diverteix.....que més volem?.
10-7-2007
Vaig participar com a baix en una prova inèdita en molt de temps de 3d7 aixecat per sota, cap problema,ja fa temps que estic avonat al pilar aixecat per sota,per primera vegada en 4 anys vaig participar com a terç en dues proves de 4,en una d'elles van pujar quarts dosos i acutxador estirant, es tracta de tota una fita,el resultat no va ser masa bò, però si molt prometedor,em vaig trobar molt cómode, l'unica senyal de la tensió i l'esforç va ser una abundant suor,dec ser la vaca que suda segona part, vaig rebre i recollir una pila de consells alguns de part del cap de colla,espero poder millorar a la represa,que no serà fins el diset d'agost, la serietat i serenor m'enbargava, ni tansol vaig ser capaç de viure el moment com cal, aixó si , em va omplir el veure cares iluminades com la de la Lluisa en rebre'm a terre, i comentaris en tò positiu com el del sr Jutge, gratament sorprés per la meva presència a tronc.
Per acavar tot i que en tenia dubtes després de la meva recent absència en asajos i actuacions,vaig participar com a segon en una prova de folrre,aquesta va ser la millor amb diferència de les moltes que ja he realitzat aquesta temporada tot i que no ens van posar pès,com he sentit altres vegades aquest castell no se sap si esta bé fins que pugen cuarts com a mínim que es quan el castell s'asenta i deixa de ballar. També vam fer proves per canalla de 9d7 5d7 i altres.
18-8-07
Després d'un mes de vacances m'he tret el mono que ja semblava el copito i hem tingut el primer assaig de las segona part de la temporada, ha sigut prometedor,els pocs que hi herem hem pencat de valent i ha quedat palès que el que queda de temporada pot ser molt gran.
Per la meva part destaco una prova de pilar aixecat per sota, un pilar caminat i una prova de4 a terços, facilitada imagino pel fet que gairebé no n'hi havien, mentre la feiem l'unic terç que hi havia a terre era el cap de colla,he de millorar la posició dels peus, l'esxplicació de l'Enric ha sigut super lógica, em cal baixar les puntes fent el naixement del dit gròs tingui contacte amb les seves espatlles,doncs pel que diu es el mòde mitjançant el cual ell te coneixement del que m'esta pasant a cada moement i pot reaccionar.
També cal destacar proves prou bones de la torre, enguany sembla estem fent bandera d'aquest castell tot i que encara ha de millorar si volem lograr de fer-la pujar un pis.
24-8-2007 Avui ha sigut un asssaig similar a l'anterior, proves de pilar aixecat per sota, una de 3d7 a piñes,una de 4 amb agulla a tronc i una altra de torre de 8f la de torre de 8 sembla que no ha nat masa bé, ara però ja en conec la causa, he tingut diverses xerrades,i se que he de mirar de deixar-me anar pel moviemnt del castell, no puc estar lluitant contra tot el folrre, tot i que en les darreres proves m'ha estat tocant un equip amb molt poca experiència a l'inrevés que el càs del civet, per tant considero que ja ha estat tot un èxit el fet de mantenir-se en peus i que la prova no caigués, amb el 4 amb agulla em vaig quedar molt neguitós pel fet que el cap de colla mentre la realitzavem , ni tansols em va dirirgir la paraula, ara ja se que no era dolent,doncs significa que externament la meva posició era prou correcta,m'han explicat coses sobre la posició dels peus i de les mans en agafar els quarts que miraré de posar en pràctica, sembla que per fi estic en el camí correcte, espero que l'equip tècnic tingui prou paciència per a formar-me i en un futur pròxim esdevenir un bon casteller polivalent tant a tronc com a baixostal com ho és actualment en Civet, tot i saber que la meva tassca majoritària , no pas per designi meu ,seguirà sent segurament la de baix, simplement perque en ella ja fa temps que dono seguretat, i a tronc sembla ser que aixó trigarà encara a arivar..
8-9-2007 Darrerament,a remarcar que,he tingut asajosdolents diguem-ne sempre em falla un detall o altre, de vegades peus, altres em deixo endur per un company que m'obliga a fer el castell amb les caderes torçades...es pasa malament pel fet de no poder veure's un des d'afora i saber si estic correctament posat,també vaig fer de portagulles a la torre d8 i va ser una de le proves més dures que he fet mai, no tinc alçada per ocupar aquella poscició,i per una vegada tinc la conviciió que si aquell castell no es va enfonsar va ser en molt gran mesura gràcies a l'esforç titànic que vaig realitzar, mai he pensat aquestes coses però lo d'aquell dia va paar de taca d'oli, vaig patir com poques vegades recordo haver-ho fet,algú de pinyes se n'adonava i m'animava mentre realitzavem la prova ni punt de comparació amb un cuatre amb agulla sense crosses i ja no parlem del 3 o el 4d8 , son pasejades a la platja comparats amb fer de portaagulles quan el segón s'et tira a sobre impepinablement amb 4rts colocats no vaig poder ni tansols creuar les mans,ho vaig fer amb les mans estesses, si no,no hi arrivava,dubto que m'hi tornin a colocar alla. Espero poder tornar a fer alguna prova més com a segon,ja n'he fet unes deu, i ara començo a saber-ne una mica.
A terços com he dit la cosa costa que acavi de funcionar, encara no m'he pogut estrenar a plaça però somio amb el dia que arrivi la meva oportunitat!!
Estranyament i després d'haver asajat molts castells, entre ells el 4d8 per festa major no vaig fer cap castell com a baix, ens va caure el 3d8,una gran decepció després d'haver treballat tant,el castell va bellugar moltísim al pis de quints i quarts,i en fer la motxila l'acotxador a terços, ja descarregant la cosa va petar, i el terç va perdre peu.
S'ha xerrat molt d'aquesta caiguda, les seves causes consequències... subgectivament crec que a festa major hauriem de renunciar "permanetment" d'atacar castells de 8,aquesta malgrat la caiguda ha estat la millor actució de Xics en aquesta data però al meu parer l'aprenentatge correcte es que la part útil de la festa major es la intensitat castellera i d'assaig en pocs dies,per tant si volem que compti en positiu potser fora bò d'aplaçar sistemàticament la cullita d'aquesta feina per Llinars,i renunciar a plasmarla en una diada tan important com festa major, en la cual sempre hi ha algúper no dir molts entre els cuals m'hauria d'incloure jo mateix que no es trova en les condicions més adients per a realitzar els nostres castells punta amb èxit.
Recordo una discusió que vaig tenir uan vegada amb algú de tronc quan jo argumentava que no era correcte desplaçar asajos importants capa festa major doncs em semblaven tradicionalment desilusionants per la poca afluència de xics donades les dates,i era cert antigament, els darrers nays aixó s'ha invertit, no aixi el resultat inmediat d'aquets esforços sobretot pels foranis de Granollers que no gaudim de festa lavoral doncs com sempre i per desgràcia l'exés de festa ens ha robat l'èxit casteller.
El meu germà va fer el pilar caminat, i vaig estar molt content per ell,el va fer més curt que jo al seu dia,tot i que se que ell l'hagués pogut fer des de la porta del miralles.
11-9-07 4d7a 2d7 5d7 p5 p5c Barcelona ha fet identica actuació substituïnt el 4d7a pel 4d8.
M'ha semblat correcta l'elecció del cap de colla, ha aconseguit l'obgectiu d'aserenar la colla i guanyar en seguretat doncs ha estat una actuació fàcil tret d'algun bellugueig fora de lloc en alguna estructura, i bé la caiguda del pilar no la puc comentar perque no l'he vist.
27-9-2007 Han pasat forces dies des que vaig escriure aqui.la veritat es que el valanç des de llavors diguem qeu es irregular. Les proves han continuat, a cada assaig faig proves, he fet proves fa poc en un 5 i en un tres, aquestes van anar molt bé, a cada prova aprenc coses noves tot cercant quin detall ha fallat en cada ocasióal darrera prova qeu vaig fer dimarts pasat però av nar malament em vaig entestar a tenir el braç dret baix i em va repercutir negativament en tot s'em van moure els peusi la cadera s'em va girarmiraré de donar el maxim d'importàncai a aquest detall en la prosima prova, espero que sigui demà, també vaig tornara a fer una prova com a segon al folrre,aquest cop sense pes,pero va anar molt millor que altres proves anteriors,vam trebalalr molt bé sobretot amb el contrafort, en Ventura,he tingut una conversa amb algú de tronc, i em va comentar que en el seu càs va trigar quasi un any a estrenar-se a plaça,espero sortir d'aquesta irregularitat i que tots els asajos puguin seguir sumant en positiu,armant-se de paciència i treballant dur com fins ara el meu dia arrivarà!!.
16-10-2007 Bé ha pasat una bona temporada,segueixo diguem una mica irregular amb el tema de tronc, avui ha sigut un bon dia després de treballar a fons els peus a les columnes he fet proves de terç a terre i una prova de 5 que ha anat molt bé es clar que nava sobre l'Alfonsoperò de tota manera la valoro como a molt positiva, en les darreres proves tot i haver superat mica en mica el tema de que s'em movien els peus capa els costats, encara havia rebut queixes en el sentit de que carregava masa l'exterior dels peus.
Vaig anar al Pilar de Zaragossa i com no,vaig fer un pilar borratxo, la pinya eren una colla de no se on de Carrión per alla Castella, que clar van flipar :).
26-10-2007 26 O
Simplement apoteòsic,més de 200 persones a l'assaig proves de torre de 8 , de 5d8, evidentment 3 i 4 fins a dosos i netes de 7....aquest ja tradicional assaig especial d'octubre potser no havia sortit mai tant bé, la veritat es que els asajos d'enguany son dels millors que ha tingut mai la colla,si el que asagem ho poguéssim reflectir tal com volem a plaça, ja seria la hostia.
10-11-2007 Terç
Podria allargar-me molt sobre el que ha pasat avui , i el que significa per a mi, com ho he viscut, i com he patit fins que ha vingut a buscar-me la Bea Saera i instants avans que arrivés el moment m'ha dit que pujava en un 4d6 amb agulla net, però només diré que Xics de Granollers te un nou terç que es diu Robert Rodríguez Verde que es feliç.
11-11-2007 Tres
3d8 5d7 2d7 La llargament esperada descarregada va desfermar els crits de joia entre els Xics, es tracata s'una petita compensació per tanta feina patiment decepcions i lluita acumulada de nou , i per fi
van tornar els crits les abraçades els somriures tothom era contentel 5 a més va ser preciós .tot i que una mica lluitat a baixos,pel que em van dir, però la foto ha quedat preciosa,al tres no van faltar els nervis sempre presents enguany en els nostres castells puntaperò es van saber refermar per aconseguir descarregar-lo en mig d'una rabia ara si desfermada que necessitavem com l'aire que respirem, poc a dir sobre la torre de 7, ja en duem 13 i esta tan xula que demana acrits posar-hi un pis més. June 21 Lampista 1 Se me antoja que esto de la red tiene como principal función la difusión de conocimientos , me toca a mi poner mi granito de arena compartiendo mis humildes conocimientos sobre esto de la lampisteria, empecemos con una simple definición para aquellos que todavía se encuentran en duda sobre el contenido de lo que estan leyendo.
Lampista : Profesional de la construcción dedicado a inastalaciones y reparaciones de agua luz calefacción , desagues aires acondicionados,redes,antenas.......
En su mayoría los trabajos del lampista conyevan una cierta responsabilaidad puesto que una instalación defectuosa , puede ocasionar daños en el hogar o mucho peor, accidentes incluso mortales, es por ello que ante todo aconsejo al común de los mortales contar para su casa con los servicios de un profesional cualificado y experimentado, dicho sea de paso , sin atreberse a realizar-las uno mismo puesto que como ya les dige , puede resultar peligroso y caro.
Siguiendo en la misma línea les aconsejo en caso de desear acometer una reforma en su hogar, dejar la compra de los materiales, que no la elección, en manos de dicho profesional,puesto que ,aunque a muchos les parezca que pueden conseguir-los por sus propios medios quiza logrando un mejor precio,esto raramente se cumplirá , ya que mi experiencia me dice que siempre acava encareciendose aun mas la obra, dado que el industrial conoce perfectamente los materiales a instalar, así como su fácil y rápida instalación,y todos los accesorios y complementos necesarios para llevarla a cavo con exito, esto no ocurre cuando la compra la realiza un particular, por lo que , y luego este problema se multiplica cuando el instalador se ve obligado a instalar unos materiales que en ocasiones estan desfasados, son defectuosos o vienen con falta de piezas imprescindibles para la instalación, todo ello encarece la obra puesto que el instalador deve dirigirse al almacén donde compró el particular, en muchos casos sin ser el de habitual compra de dicho instalador multiplicandose de este modo los problemas , las perdidas de tiempo y con ellas el aumento inexorable del precio final.
Si bien esta claro que el cliente deve elegir los materiales mas afines a sus gustos, lamejor opción serà siempre contar con el consejo de un profesional que les pueda guiar en la elección.
Que hacer cuando se va la luz en nuestra vivienda ?
En primer lugar deveremos acceder al cuadro de mando y protección de la vivienda, suele estar situado en el recividor, o cercano a alguan de als puertas de acceso a la misma. la mayoría de las averias, suelen ser causadas por el mal funcionamiento o averia de algun electrodoméstico,por tanto procederemos a desconectar todos los interruptores generales de l acasa, a continuación activaremos el primer interruptor, siguiendo a este activaremos todos los existentes , uno a uno,provablemente uno de ellos al activarlo, provoque la caida del general,en este momento habremos logrado aislar la línea responsable de la avería, con lo que podremos activar el resto de las líneas sin miedo a que estas tengan averia. A continuación se trata de averiguar que electrodomesticos no funcionan, o sea cuales dependen de la linea en que se encuentra la averia.
Para averiguar cual de ellos es el responsable de la averíatansolo nos queda desenchufartodos los que no esten en funcionamiento y a continuación conectar de nuevo el magnetotermico responsable, probablemente ahora si se mantendrà lebantado, entonces lo siguiente serà ir enchufando dichos electrodomesticos uno a unohasta ver cual de ellos és el que hace saltar la luz, entonces no quedarà más que llamar al técnico respondiente para repararlo si es que esto es posible claro.
Los principales sospechososo suelen ser neveras, hornos y en su caso termos electricos,en restaurantes y demás suele fallar tambien la cafetera.
April 23 St jordi Gallo máximo
Hoy ha sido St Jordi, yo , no como siempre, pero si como otros años, no tuve a nadie a quien regalar esa rosa cargada de significado,ese significado mezcla de : erotismo, deseo amorpropio, orgullo,esperanza..en definitiva ninguno de ellos define esa sensación que siente uno cuando le regala una rosa a su amada el dia de st Jordi.
A falta de este,..a ver que pasa el año que viene....decidí hacer felices a aquellas mugeres que aunque en mi entorno familiar luchan dia a dia por mi bienestar, y a menudo logran en gran medida mi felicidad, y al hacerlo, y comprarles ese símbolo begetal ya tan tradicional, sus rostros iluminados por mi sincera i afectiva intención me revirtieron esa siempre presente aunque a menudo ignorada felicidad!!
Esas mugeres son, como no, mi madre mi abuela y mi hermana,esta última me hizo feliz esta mañana a primera hora al explicarme que su pareja había hecho que la llamaran de la radio para felicitarle este dia y agradecerle cuanto hace por el, me encanta saber que por lo visto , ha escogido bien, a mi abuela decidí comprale un rosal de rosas japonesas que siempre fueron las que mas me gustan,asegurandome asi su permanencia en su casa,puesto que mi escuetas visitas no me premiten habitualmente disfrutar de su compañía,la que mas significado trae consigo nobstante es la que regalé a mi madre, pues nadie como yo conoce la dificultad que acarrea su dia a día, y lo enormemente fuerte que es para sobrellevar todos sus quehaceres y preocupaciones ,que son muchos,con esa sonrisa y buenhumor que tanto me ayudan a sobrellevar los mios.
Por todo ello creo que la diada de sant Jordi devería llamarse tambien el dia de las gracias.
Las gracias de tantos hombres a tantas mugeres sin las cuales nuestras vidas no tendrían sentido. April 01 Lirycs
No quiero estar sin ti RAmi Nada volvera Que ha pasado
en poco rato se ha perdido todo
que no entiendo
yo merezco algo así
no se ........
la vida ya no es soool
y ano hay dia en mi interior....
y pensar no vale yaa de nada...
Yo quiero salir
deseo encontrar ese agujeeero
donde salir
no quiero vivir
entre recuerdoos
que mi vida vale más
que cualquier otro lugaar
que mi vida es mia...
y nada volveeraaa
Vienen sombras
que me invitan a ser una de ellas
y me miro
y el vacío
llama a mi puerta
no se.
la vida ya no es sol.
ya no hay dia en mi interior
y pensar no vale ya de nada...
Yo quiero salir
deseo encontrar ese agujeeero
donde salir
no quiero vivir
entre recuerdoos
que mi vida vale más
que cualquier otro lugaar
que mi vida es mia...
y nada volveeraaa
Ho tornaria a fer Amb la mirada en blanc, el nas rajant Els teus ulls glaucs Podré excusar-me per parlar Faig cas al cel Pot passar el temps i anar perdent L'han fabricat Despullant els colors REIK
Soy tu mejor amigo tu pañuelo de lagrimas, de amores perdidos. Te recargas en mi hombro tu llanto no cesa, yo solo te acaricio. y me dices por que la vida es tan cruel con tus sentimientos? yo solo te abrazo y te consuelo. Me pides mil consejos para protegerte de tu proximo encuentro, saves que te cuido. Lo que no sabes es que yo quisiera ser ese por quien te desvelas y te desesperas, yo quisiera ser tu llanto, ese que viene de tus sentimientos, yo quisiera ser ese por quien tu despertaras ilusionada, yo quisiera que vivieras de mi siempre enamorada. Tu te me quedas viendo, y me preguntas si algo me esta pasando, y yo no se que hacer, si tu supieras que me estoy muriendo, quisiera deecirte lo que yo siento, pero tengo miedo de que me rechazes, y que solo en mi mente vivas para siempre... Por eso yo quisiera ser ese por quien tu te desvelas y te desesperas, yo quisiera ser tu llanto, ese que viene de tus sentimientos, yo quisiera ser ese por quien tu despertaras ilusionada, yo quisiera que vivieras de mi siempre enamorada. yo quisiera ser...tu llanto tu vida... yo quisiera seer... tu llanto tu vida.. Yo quisiera ser ese por quien tu te desvelas y te desesperas, yo quisiera ser tu llanto, ese que viene de tus sentimientos, yo quisiera ser ese por quien tu despertaras ilusionada, yo quisiera que vivieras de mi siempre enamorada. (coro) tu llantoo...tu
Nacho Cano Pasábamos el día jugando al sol Uniendo sentimientos y sonrisa Convirtiendo el tiempo en dulce Soma de amor. Vivimos el uno para hacer del otro Un ángel y adorarnos Hasta el punto de morir Y llorar por devoción Nadie nos dijo que a la vuelta del placer Esta el principio del dolor Y concebimos un pequeño Parecido a los humanos Que no quiso respirar Y nació para marchar Por cada nombre que pensamos Una losa se hizo muro entre los dos A todas luces de tu razón La voluntad divina Se hacia injusta Y todavía no perdonas a Dios Y la desdicha se hizo dueña de Tus ojos apagando con Sollozos de mujer La esperanza y la ilusión Cuando el final estuvo Apunto un suceso inesperado aconteció Nadie nos dijo que a la vuelta del placer Esta el principio del dolor Y fue de noche que entre sueños Parecido a los humanos Un pequeño apareció Y a tu oído susurro: “Queridos padres le pusisteis tanto amor Que fui directo al cielo”
Pasábamos el día jugando al sol
Lo eres todo
Cada vez que veo tu fotografía
descubro algo nuevo que antes no veía y me hace sentir lo que nunca creí. Siempre te he mirado indiferente, eras tan solo un amigo y de repente lo eres todo, todo para mí, mi principio y mi fin. Mi norte y mi guía, mi perdición, mi acierto y mi suerte, mi equivocación, eres mi muerte y mi resurrección, eres mi aliento y mi agonía
de noche y de día, te lo pido por favor, que me des tu compañía de noche y de día... lo eres todo. Dame tu alegría, tu buen humor, dame tu melancolía, tu pena y dolor, dame tu aroma, dame tu sabor dame tu mundo interior, dame tu sonrisa y tu calor, dame la muerte y la vida, tu frío y tu ardor, dame tu calma, dame tu furor, dame tu oculto rencor. Por
Por de parlar,
de dir alguna cosa que no et pugui agradar, de deixar anar una altra mentida a la teva mida. Por de callar, desant les paraules a qualsevol calaix, per no deprimir-te o fer-te badallar, saber què rumies amb aquella mirada que no sé què m'amaga. Por de dormir i que en despertar-me tot hagi canviat, sense recordar què ens fa viure plegats com si fóssim estranys, de sentir la rutina rosegant-nos per dintre. Et veig, el sol s'amaga entre els teus cabells. Em sents, aixeques la mirada i en aquell precís instant tot és tan plàcid i tan clar que em venen ganes de cridar: Res no m'espanta.RES NO M'ESPANTA!!!!!!!!! Por de la por, de sentir aquest pànic tan subtil i tan boig; de no ser capaç de somriure quan dius que m'estimes. Gràcies Gabaldà!!!! els Pets
Aqui sense tu
Fa cent dies que m'he fet més vell
des de l’últiim cop que vaig veure la teva bonica cara. Milers de llums fan que estigui més calent i fan que així no pensi en tu al mateix moment. Però kilometres ens separen I ells desapareixen quan somio amb tu Estic aquí sense tu però tu estas a la meva ment solitària jo penso en tu i somio amb tu a cada moment. Estic aquí sense tu però tu stas en els meus somnis i aquesta nit és només per tu i per mi. Els kilòmetres són llunyans i la gent es mante inmòbil jo subestimo aquesta història però espero que vagi millor del què penso. Estic aquí sense tu però tu estas a la meva ment solitària jo penso en tu i somio amb tu a cada moment. Estic aquí sense tu però tu stas en els meus somnis i aquesta nit és només per tu i per mi. Estic aquí sense tu però tu estas a la meva ment solitària jo penso en tu i somio amb tu a cada moment. Estic aquí sense tu però tu stas en els meus somnis i aquesta nit és només per tu i per mi. March 27 Adeu Sr Verde !!! Ahir l'avi Nestor ens va deixar, ja no tornarem a trovar-lo passejant sempre perfectament bestit,potser per aixó tal com ha dit el mosén, tothom el coneixia com a senyor Verde, perque era tot un senyor, i pocs son els qui coneixíen el seu nom de pila, no tornarem a escoltar les seves anècdotes sempre educadores ni a rebre la seva mirada que sovint explicava molt més que totes les seves paraules el seu esperit però romandrà al nostre costat durant tota la vida.
Molts han estat els qui en aquets dos dies on tot ha succeït tan ràpid s'han atansat al seu costat per dir-li l'ultim adeu, i mostrar als seus familiars l'afecte i respecte que li tenien, molts d'ells en el meu càs m'han explicat un munt de coses que no savia d'ell , per desgràcia , masa tard, ara el conec millor que avans,doncs quan tanta gent de diferent signe polític creença estament social o posició económica es posa d'acord per despedir-se d'algú, el que queda clar es que es tractava d'una persona mervellosa com n'hi ha poques.
Escric aquestes linies per agraïr de tot còr la presència a la vetlla i les exèquies de l'avi Nestor de tantísima gent en qui les seves filles vidua i nets hem pogut veure el sentiment sincer de perdua i dolor, em sento profundament orgullòs d'haver-ne sigut net i amb la obligació moral de conservar intacta i a ser possible fer creixer la positiva i profundísima emprempta que ha deixat en tanta gent,sent dipositari del seu tarannà i sabent com ja fa temps he pogut comprovar , que el meu segon cognom em precedirà alla on ell va pasar guiant-me a mi per no sortir del camí que ell tan fermament va marcar.
MOLTÍSIMES GRACIES A TOTS!!! March 12 L'avi Nestor Va neixer a Moranya ( Pontevedra)l'any 26, es deia Laureano Verde Borrazás,potser mai coneixeré realment quin d'aquets cognoms pertanyia a sa mare i quin d'ells al seu pare, doncs curiosament en certs documents oficials consta en aquest ordre i en d'altres a l'inrevés, el tema del nom ja té encara més história , es veu qeu qui el va anar a inscriure a l'esglesia ho va fer com a Nestor, però qui el va inscriure a l'ajuntaments dies més tard, s'en deia , i ho va fer com a Laureano per més inrri capa l'any 50 quan el meu avi va fer-se per primera vegada el dni, va decidir esborrar de la seva identitat el cognom Borrazas,que no se per quin motiu no li agradava, i va adoptar el de la seva dona. Sospito que si en les dades identificatóries d'una sola persona hi ha tants punts foscos.........quina confiança podem tenir en la vericitat de la genealogia en general?ves a saber quina sang corre per les nostres venes :) si un cognom pot desapareixer per simples errors de registre...
El meu avi es algú de qui no en se mases coses, el coneix molta gent al meu poble, entre altres coses perque fa més de 40 anys que hi viu,però he decidit fer servir aquest text per a fer public i a l'hora poder perdurable en tothom qui ho llegeixi,el que en sé. Bé tot tot poder no, però si que de ben segur el que cal per coneixe'l i adonar-se de la bonhomia que sempre l'ha acompanyat.
Va neixer en un poblet de Galícia, eren temps durs,no se exàctament com va pasar la guerra civil,imagino que amb penúries com tothom ,en aquella hèpoca feia de carreter aprofitant sempre els viatges al màxim, abiat va apendre l'ofici d'encofrador,tenen molta enomenada els oficials d'aquella zona , i tot i tenir ja família de seguida li va tocar de biatjar per tota la península exercint el seu ofici,així ès com fa 40 anys tota la família va anar a parar a Cardedeu, aqui els seus fills van creixer sempre sota una fèrrea disciplina mentre ell trevallava durament per tirar endavant , molts son els edificis en els cuals m'ha explicat que hi va trevallar com a encarregat d'una important colla d'encofradors entre ells la salomònica canalització del Ter Llobregat que avui en dia encara ens dona de beure a molts de nosaltres.
Pasats els anys ja propera la jubilació i amb nets crescuts va quedar-se en atur i li va apareixer l'oportunitat d'exercir de conserge de l'institut, en aquella època va esdevenir un personatge molt popular a la vila doncs no va trigar amb la seva perseverància en les seves tasques a guanyar-se l'afecte del personal docent i de molts dels alumnes,tots ells recordaran la pulcritud del recinte mentre ell hi va ser doncs cualsevol que gosava llençar un paper a terre revia les seves represàlies.
Durant els meus estudis de batxillerat però va arrivar la seva jubilació , i com no podia ser d'altra manera, va rebre un fastuòs homenatge. Durant molts anys també va exercir tasques similars de voluntariat a la parròquia de Santa Maria de Cardedeu fet que també li va fer guanyar de nou l'afecte i admiració de catequistes pares i canalla
Actualment el meu cosí ja l'ha fet besavi , malauradament ha estat sempre fumador , i fa força temps que arrossega problemes respiratoris.
Dilluns 26 de Març del 2007 a les 4 :30 el meu avi ha mort,descansi en Pau.
Tot i que en vida no vam poder compartir gaires pases , la teva mirada afectuosa i la teva força caminaran sempre al meu costat. February 28 Hoy aprendí VII 28.2 2007
Hace siglos que no retomava esta sección, simplemente no me apetecía hoy no es el caso, por tanto aqui estoy, Estoy trabajando en la instalación de una casa muy antigua.se llama can Jaumet, o Can pere de l óli, no esta claro porque en realidad se trató en un tiempo de dos viviendas,resulta que en la fachada sobre una de las ventanas se puede leer la inscripción IIIX dos de los unos no son romanos nobstante sino àrabes, o sea como los que usamos hoy en día , no se cuando devió ser inscrita, pero intentaré a veriguarlo.
Me resulta estimulante el saber que las piedras que estoy arrancando de sus gruesos muros, que por desgracia son casi lo único que queda en pie,fueron colocadas alli por antepasados de gentes que quien sabe donde andaran, y es que es tan fugaz la vida de una persona, y tan sobervios nosotros que creemos que siempre vamos a seguir aqui............devemos aprovechar cada segundo del tiempo que alguien nos dio en este planeta e intentar ser felices, para que vamos a andar con enfados o tristezas? quien nos lo hace pasar mal,mientras se ocupa de tales menesteres no vive su própia vida, es por tanto su problema, no el nuestro, el nuestro es dejar que lo que hacen los demas nos afecte hasta el punto de no dejarnos vivir nuestra vida como devemos.Uf que lio ,bueno no puedo dejar estas lineas sin aportar una experiencia reciente que tuve, se trata de las inmoviliarias,recomiendo a todo el que quiera seguir mi consejo que se ande con mucho ojo con tales personages, asegurandose de tratar con personas de confianza,en caso de no poder evitarlas,tratando directamente con el propietario del inmueble deseado, mi experiencia fue harto negativa,siguo queriendo comprar un piso, pero por poco que pueda lo hare tratando con el propietario directamente . Nobstante sigo en la busqueda,pues aprendí mucho de estos errores y no pienso volver a tropezar.
Estres Es4 Es5 Es6 + Estaquirots
Hoy trabagé desde las 7 de la mañana hasta las 11 de la noche,se tratava de últimar la instalación de una joyería........pero es una larga história y os la contaré como deve contarse,esta obra ya hace dias que dura,nos llamó un viejo cliente anunciandonos que nos necesitava urgentemente para realizar la reforma de un local que iva a ser dedicado a joyería,en un principio según el ,se tratava de una reforma sencilla,cuatro luminárias para un pequeño local de bisutería siempre segun él, al final resultó ser una obra de una semana de trabajo, en que habia que hacer la instalación totalmente nueva para una joyería exclusiva de creación própia ,lo peor fue la organización , generalmente el trabajo de la mayoría de industriales depende en mayor o menor grado del mío,y siempre hay un orden de aparición de los "artistas " inbitados,este no fue el caso,lo del pladur hicieron su trabajo antes de que nosotros pudieramos colocar los cables en su sitio,al siguiente día aparecieron los pintores..........uff la lista de agrabios es desastrósamente larga, en un local de apenas 20 metros cuadrados 10 trabajadores todos alli apretujados, mas los típicos estaquirots o "organizadores" incapaces de coger una escova o apartar un estorbo....para mas inri el final pareció que uviesemos firmado un contrato de fecha de entrega cuando que en realidad nos habían llamado en el último momento,convocaoron a la prensa sin preveer que era imposible terminar los acabados a tiempo todos del primero al último presionando al lampista, él último dia fue de chiste, nosotros trabajando i 30 ojos clabados en nosotros esperando en la calle( propietarios , estaquirots, prensa, representantes,limpiadoras....)para mi fue una de las experièncias más estresantes de mi vida al fin gracias a dios lo logramos y la joyería quedó lista una hora antes de la inauguración,y aunque no sta bien que lo diga yo la verdad es que el local quedó realmente PRECIOSO.
Dios sabe que me encanta mi trabajo pero dos semansa como esta y me pongo a hacer de barrendero :). February 10 Senyer@s de can Borrego 21-1-2007 Per fi ha tornat la temporada virtual de castells,deprés d'un , pre uns llarg i per altres curt descans en qeu s'ha asajat tot el que hem pogut tornem recuperant la darrera incentivació descoberta a finals de la temporada pasda en qeu deprés de descarregar el 4 d9f ,vam ensopegar prous vegades per no poder arrivar a intentar el 3d8 ps que ja teniem a punt de solfa,enguany serà un obgectiu proper a axonseguir, així com la incentivació de que parlavem , el duel a mort local entre Borregos, crec coneixer el cap de colla dels castellers de Cardedeu, doncs si el seu nom ès real se que fins i tot aha arrivat a col.lavorar en el darrer pilar que van aixecar els Borregos del cardedeuès l'11 de setembre ,i per haver-me ensenyat de petit el poc que se de sardanes i haver coincidit en més d'una feina per la cual cosa el tinc en gran estima,que no es confiï però doncs en el mòn virtual no permetré qeu senyer@s siguin superats.
De moment va al capdavant imagino peru`q l'any past va solir la torre d 9f ,enguany ja te el 3 d7 , a Borregos incomprensiblement ens ha caigut el 5d6 tot i tenir-lo a un 92 % d'assaig però ..la tepmporada és mooolt llarga :).
10 2 2007 La prudencia i dur assaig amb que borregos hem treballat han donat els seus justos fruits,asolint a dia davui uns registres forá enbejables, sobretto tenint en compte les alçades de la temporada en que ens trobem,a continuaciço podeu verificar la línea ascendent que ens ehm marcat enguany la caul esperem no tingui frè a Cardedeu hi ha una colla que ens avantatja pdoncs ha sortit amb una millor condiciço en haver acavat la temporada pasada amb millors registres, qeu no mçes quantitat de castells asolits,com recordareu el 3d8 persota no el vam poder asolir per manca d efectius,a la temporada present de seguir aixi esta clar que sobrepasarem els registres de lanterior,estem situats al 303 del ranking a manca de finalitzar la jornada castellera encara pero el progrés es notable.
| 20 gen 2007 | Mataró | 3de6ps-D 2de6-D 5de6-C p4-D (208)
| 27 gen 2007 | Algemesí | 2de6-D 0 5de6-D 0 3de6ps-D 0 p4-D 0 (218) |
3 feb 2007 | Salt | 2de6-D 0 3de6ps-D 0 4de7a-C 0 p5-D 0 (382) |
10 feb 2007 | Lleida | 3de7ps-D 0 5de7-D 0 4de7a-D 0 p5-D 0 (616) |
25 2 2007 Després d´un parell de setmanes no hem pogut arrivar als castells de 8 , nobstant ja hi ha molt asaig al darrere i el salt esta previst ben aviat,i serà amb un mçinnim risc però.
9-4-2007 A Dia d'avui amb molts esforços i alguna caiguda ja ens hem refermat en els castells de 8,fins i tot el 5 esta ja superat,ara venen els catells de 8 i mig!!!!!!,anem prou endarrerits al ranking, però com a mínim no hem deixat escapar la setmana santa snes actuar, tot i que la colla es trovava pasant uns dies a Cadaques !!.
January 29 EDADcuantos años tengoQué importa cuantos años tengo! ¡Qué importa eso! ¡Tengo la edad que quiero y siento! La edad en que puedo: Gritar sin miedo lo que pienso... Hacer lo que deseo, sin miedo al fracaso, o lo desconocido. Pues tengo la experiencia de los años vividos Y la fuerza de la convicción de mis deseos. ¡Qué importa cuantos años tengo! ¡No quiero pensar en ello! Pues unos dicen que ya soy viejo/a, "y otras que estoy en el apogeo". Pero no es la edad que tengo, Ni lo que la gente dice, Sino lo que mi corazón siente Y mi cerebro dicte. Tengo los años necesarios Para gritar lo que pienso, Para hacer lo que quiero, Para reconocer yerros viejos, Rectificar caminos y atesorar éxitos. Ahora no tienen porque decir: ¡Estás muy joven, no lo lograrás! ¡Estas muy viejo/a, ya no podrás! Tengo la edad en que las cosas Se miran con mas calma, Pero con el interés de seguir creciendo. Tengo los años en que los sueños, Se empiezan a acariciar con los dedos, Las ilusiones, se convierten en esperanza. Tengo los años en que el amor, A veces es una loca llamarada, Ansiosa de consumirse en el fuego De una pasión deseada. Y otras es un remanso de paz, Como el atardecer en la playa. ¡Qué importa cuantos años tengo! No necesito con un número marcar, Pues mis anhelos alcanzados, Mis triunfos obtenidos, Las lágrimas que por el camino derramé Al ver mis ilusiones truncadas... ¡Valen mucho más que eso! Pues lo que importa: ¡Es la edad que siento! Tengo los años que necesito para vivir libre y sin miedos. Para seguir sin temor por el sendero, Pues llevo conmigo la experiencia adquirida y la fuerza de mis anhelos. ¿Qué cuantos años tengo? ¡Eso a quien le importa! Tengo los años necesarios para perder el miedo y hacer lo que quiero y siento. January 27 FELICIDAD Pronto iré l cine a ver una película llamada en busca de la felicidad,es curioso porque hace unos dias tuve un disgusto que me hizo reflexionar sobre ello,que es la felicidad? y sobretodo que és para mi,y si en algun momento de mi vida he sentido esa felicidad plena que todo ser humano se afana en buscar mientras poco a poco pero inexorablemente se consume su vida.
Para mi la felicidad es simplemente el sentirme aropado por aquellos que me rodean, alguien dijo que hay personas que son como las nubes, recogen para despues repartir,yo soy en cierto modo asi,me esfuerzo cada dia en repartir lo mejor que sale de mi entre aquellos que me rodean por mas que a menudo no recivo lo esperado, por ello cuando esa situación se me repite como un frontón y los demas se mantienen impermeables a mis... digamos aportaciones me decepciono puesto que tiendo a tener fe en que las personas sepan reconocer mis buenas intenciones, y al no cumplirse es normal ver lejana esa felicidad.
Recuerdo una vez de esas en que supe lo que era la felicidad,se trata de un sentimiento ageno por completo al miedo y la inseguridad,si somos realistas se trata de un autismo en estado puro.
Una vez me enamoré, fue un flechazo ,apareció un sentimiento de atracción física que superava todo lo anterior conocido por mi,al concerla ese sentimiento no hizo mas que crecer, encajava en todo lo que me gusta de las personas,era com si huviese descubierto una fuente de agua cristalina en medio del desierto la cual no apagava mi sed solo quería mas y mas,una noche poco despues,al despedirnos, nos miramos y nos besamos. la besé como nunca hasta entonces havia besado a nadie, en ese momento fui Feliz el mundo desapareció ,solo ella y yo, sentí como si fueramos una sola persona fundida en aquel beso.
Se que es imposible repetir algo asi ,yo ya no soy el mismo,pero desde entonces vivo luchando por lograr algo similar porque se lo que significa amar y a pesar de tropiezos y demàs no pierdo la fe en lograrlo.
En el camino nobstante no abandono la dirección que sé me conduce correctamente,pues la felicidad esta tambien en disfrutar de cada segundo haciendo lo que uno le dicta el alma,la felicidad esta tambien en el camino.
January 23 Finde k kunde Sopar ca la pedaiç reunió poti gestions feina ikea dinanr ikea visita pisos dianar italià imax sopar santa maria del maroriginal99.9% |
Segons els indicadors electorals, UPyD, el partit xenòfob i nacionalista espanyol que presideix Rosa Díez, podria obtenir entre quatre i sis escons en les properes eleccions espanyoles i un, per Àlaba, en les eleccions basques de l'1 de març vinent. Hi ha catalans que estan molt amoïnats per això i que hi veuen perills de tota mena. Creuen que el Partit Popular, esperonat per Díez, extremarà la seva actitud contra Catalunya i que en patirem les conseqüències. Jo, però, no dramatitzaria la qüestió, perquè és cert que la presència de la catalanofòbia més ferotge en el Congrés espanyol no inspira res de bo, però també ho és que, analitzat fredament, l'ascens d'UPyD té una lectura positiva des d'un prisma català.
|
|
